Torna nadal i amb ell torna la hipocresia del consumisme més dur. Torna l’època en la que, per art de màgia, per un instant, ens fan pensar que la nostra misèria ha desaparegut, utilitzant les llums de colors i els regals com a sedants.

    Torna l’època en la que la solidaritat, d’una manera més o menys marcada pel poder, ha d’estendre’s a tot arreu, per poder netejar les nostres consciències i començar l’any amb el comptador a 0.

    Però la solidaritat, com l’entenem nosaltres, no és la mateixa que la que comparteixen les elits del poder. Perquè la solidaritat va molt més enllà de quatre dies a l’any.

    Solidaritat és compartir i aprendre de les companyes de lluita, és lluitar contra les desigualtats que patim totes en el nostre dia a dia, és destruir les dominacions a les que estem sotmeses, és crear alternatives al model establert, és ajudar als pobles oprimits en el seu camí cap a l’alliberament nacional, social i de gènere.

     Perquè la solidaritat és la tendresa dels pobles. Aquesta és la nostra solidaritat, la que es crea i construeix amb la lluita, amb el compromís. La que ens fa anar més enllà de les nostres fronteres i posar-nos en la pell de les nostres companyes, i ser conscients de que la seva opressió és la mateixa que la nostra.

     Aquesta és la consciència que va portar a la Lola i la Marina a lluitar. I aquesta és la consciència i la solidaritat que el poder no entén, interpretant-ho com a una amenaça i un atac al seu ordre.

    Aquesta és la consciència que pretén eliminar a través de detencions, empresonaments, tortures, dispersió…

   Però tot i així, aquesta consciència, la nostra consciència, no es destrueix, ans al contrari. Cada dia és més gran i més forta. I l’expressem a través de la nostra solidaritat. Amb la Marina i la Lola. Perquè sabem que la seva lluita és la nostra, perquè som conscients de que les seves detencions i posterior dispersió no és casualitat, sinó que està regit per una política molt concreta, aplicada a persones molt concretes.

   Mentre cada dia ens fartem de vorer empresaris i banquers omplint-se les butxaques amb els nostres diners, i de que siguin indultats pel govern de torn amb un cop a l’esquena, com si res no hagués passat, ens fartem també de vorer com les nostres companyes continuen patint en primera persona les conseqüències imposades de la solidaritat. La dispersió.

   Però la dispersió no sols afecta a la Lola i la Marina, a les seves famílies i amistats. Ens afecta a totes. A elles per la incertesa que suposa, i a nosaltres les conseqüències que patim per denunciar-la. I aquest és el cas del Ferran i el Gregori, dos companys encausats per denunciar la dispersió. Dos companys que s’enfronten a un judici a Madrid el proper 27 de març, on els acusen d’enaltiment de terrorisme, i on els demanen 2 anys de presó, 8 anys d’inhabilitació i 3000€ de multa.

   Però amb totes les seves amenaces i imposicions, no deixarem de ser solidàries i no renunciarem a la nostra lluita i el nostre compromís. Som conscients de que no hi som totes, que ens falten la Marina i la Lola. I cada any continuarem omplint els carrers amb la flama de la solidaritat, per il·luminar el camí de les nostres companyes per quan tornen a casa.

Per nadal les volem a casa!

Fins l’últim RESCAT, la lluita continua!

+info: www.amnistiarescat.cat