Nou anys després, ens seguim trobant per Nadal ala Plaçadel Poble de Terrassa, davant l’Ajuntament, per a recordar que encara no hi som totes, que falten els i les preses polítiques catalanes. Terrassa no és l’únic municipi dels Països Catalans que surt al carrer per a recordar que tenim persones empresonades per qüestions polítiques, que són jutjades pels mateixos tribunals franquistes que fa més de trenta anys ja jutjaven i reprimien als nostres pares, mares, avis i àvies. Enguany s’ha fet marxa de torxes a Sabadell, Vilafranca, Barcelona, Hospitalet i Igualada, mostrant la consolidació d’aquest tipus d’actes, i la determinació que es té per a recordar, any rere any, que hi ha persones que no poden estar entre nosaltres perquè romanen segrestades en presons catalanes, espanyoles, franceses i aquest any també Irlandeses.

A Terrassa seguim celebrant que després de molts anys, ja no tenim presos i preses polítiques de la ciutat, i no oblidem tot el que comporta. Per això, volem fer una forta abraçada a les familiars, amigues, companyes i grups de suport a les preses, que quotidianament han de lluitar per obtenir diners per pagar les defenses dels judicis farsa; lluitar amb els milers de quilòmetres generats per les polítiques de dispersió (i amb la major probabilitat de tenir accidents de trànsit i la gran despesa econòmica que tot això comporta).Recordem les persones que han de lluitar amb les restriccions en les visites, pertinences i la correspondència, abús emparat pel règim FIES i DERT (declarats il•legals segons la sentència dela Secció5 del Tribunal Suprem, pel magistrat Peces Morate el 11.09.2003). Recordem les que han de lluitar per sobreviure als records de les detencions, a vegades sota la llei antiterrorista (incomunicació, tortures, pèrdua de drets fonamentals, etc), i els records del dia a dia en el sistema penitenciari no absent en les cartes i locutoris; les que han de lluitar per aconseguir una bona assistència mèdica de confiança o un règim especial segons la salut del pres o presa. Lluitar en definitiva contra uns estats opressors que no només castiguen a la dissidència amb presó, sinó que també segueixen reprimint a les persones empresonades i castiga al seu entorn.

Per aquest motiu seguirem convocant  des de SAT concentracions, xerrades i actes de tot tipus, per recordar i donar suport a totes aquelles persones que per motius polítics es troben preses, i que a més, segueixen lluitant des de dins. La més gran de les abraçades és per a ells i elles.

LOLA, MARINA, JORDI, ROGER I RODRIGO US VOLEM A CASA!!!

ON HI HA LLUITA HI HA REPRESSIÓ!

ON HI HA REPRESSIÓ HI HA SOLIDARITAT!


      +info:     Marina, Lola i Jordi a rescat.wordpress.com

                       Jordi a www.lockedup.cat

                       Rodrigo a 4f.noblezabaturra.org