Arran de la vaga del 29 de març hem pogut veure un increment de les pràctiques repressives, però ja abans havíem viscut una preparació del terreny, expressada en els intents de desprestigiar mediàticament els participants a les acampades del 15-M o en intervencions policials desmesurades com les de la plaça de Catalunya a Barcelona o en les protestes estudiantils contra el Pla Bolonya d’ara fa uns anys, o les de València o les de la vaga del 29-S, que no responen a un creixement d’incidents en les protestes, sinó a una estratègia deliberada que pretén criminalitzar i atemorir els que dissenteixen.

Tot això forma part d’una estratègia que persegueix afeblir la resposta popular i ciutadana a les mesures que es van prenent mitjançant:

1. La criminalització o la deslegitimació de les protestes, la reducció dels espais de llibertat i l’assimilació de la democràcia amb el simple dret al vot.

2. L’atemoriment de la població, creant la sensació que assistir a mobilitzacions de tot tipus és perillós, que és possible patir la repressió fins i tot per assistir a actes legítims.

3. La repressió que patim ha estat pensada, organitzada, sistematitzada i programada, des del poder polític amb l’objectiu de generar alarma social i garantir un espai d’impunitat repressiva. L’ús antidemocràtic de la presó preventiva per a estudiants o sindicalistes, així com la publicació a Internet de fotografies de persones innocents mostren el procés que vivim d’aniquilació de les llibertats i drets.

4. La informació sobre l’exercici dels drets civils (reunió, concentracions, manifestacions, vagues…) no la donen els organisme adients, sinó la Conselleria d’Interior i converteixen la lluita pels drets laborals, socials o nacionals en un problema d’ordre públic, com succeïa en l’època de la dictadura franquista.

Tanmateix, les accions repressives no es limiten a la violència física, també es manifesten amb atacs en els àmbits jurídic, mediàtic i ideològic. Ens trobem, per exemple, amb propostes de modificacions legals que tendeixen a convertir en delicte multitud de formes de protesta fins ara considerades legítimes i que arriben a concrecions de dubtosa legalitat, com ara la que les organitzacions convocants d’actes de protesta seran responsables dels comportaments individuals del seus afiliats.

D’altra banda, des dels mitjans de comunicació majoritàriament al servei del poder econòmic, resulta habitual l’omissió de certes informacions o la manipulació i tergiversació d’altres. Es treballa amb estratègies com la de presentar les persones indignades per les agressions econòmiques i socials com a persones indisciplinades, mandroses, irresponsables, fracassades o inadaptades, que es queixen per «vici» o per manca de civisme; o la de procurar crear i alimentar les fractures socials, per enfrontar així immigrants amb autòctons, assalariats amb aturats, funcionaris amb contractats, ensenyants amb famílies, sanitaris amb usuaris, entre d’altres.

En el terreny ideològic es busca la justificació de la repressió, per exemple, quan s’imbueix la idea a la gent que les llibertats democràtiques, aconseguides durant anys de lluita, i els drets humans, socials i laborals no són pas inalienables i inherents a tota persona o grup social, sinó unes concessions fetes de manera graciosa pels que exerceixen el poder i que, per tant, els poden retallar segons la seva conveniència.

Sota el neoliberalisme, el capitalisme del nostres dies, l’Estat permet una absoluta llibertat als individus de les classes dominants per enriquir-se sense límits i, en teoria, tothom n’ha de sortir beneficiat. Però la crisi que estem patint ha ensorrat aquesta gran mentida: l’enriquiment dels privilegiats comporta la desregularització econòmica, la destrucció dels serveis públics, la desaparició de les d’ajudes socials i, en conseqüència, la precarització i la desprotecció de les classes populars.

Els gestors de les polítiques neoliberals més propers a nosaltres desenvolupen aquestes estratègies en la línea del que s’imposa globalment, això suposa la destrucció de les conquestes socials aconseguides històricament. Com que són conscients que les mesures que estan prenent comporten un increment de les manifestacions i les accions de rebuig, estan disposats a utilitzar totes les formes de repressió possibles, i en el grau que calgui, per afeblir-les o destruir-les limitant la democràcia formal, l’exercici de les llibertats i no respectant els drets humans i socials. Davant d’aquesta situació, resulta evident que és imprescindible la lluita per l’acompliment dels drets, les llibertats i les garanties jurídiques fonamentals que recull la legislació vigent i les declaracions internacionals. També és necessari lluitar contra les agressions als drets laborals i socials i per la plena igualtat dels drets i oportunitats del tots els éssers humans, sense distinció, d’origen, gènere o ideologia.

Els moviments socials i les organitzacions polítiques, sindicals, socials i culturals que signem aquest manifest ens comprometem a treballar de manera conjunta en l’àmbit terrassenc per defensar els drets civils i les llibertats democràtiques, i donar suport a totes les iniciatives semblants que es produeixin a diferents territoris. Fem una crida a tot el poble de Terrassa perquè participi activament en aquesta lluita, ja que només una mobilització social àmplia i permanent pot invertir la situació actual de retallada dels drets democràtics, criminalització a sectors sencers de la població per exercir-los i aplicació de polítiques econòmiques que destrueixen la nostra societat.

Veure notícia de la presentació del manifest: http://www.kaosenlared.net/component/k2/item/26008-presentaci%C3%B3-del-manifest-terrassa-pels-drets-civils-i-les-llibertat-democr%C3%A0tiques.html