Solidàries

Este usuario no ha compartido ninguna información biográfica


Entradas de Solidàries

Per Nadal les Volem a Casa! Preses Polítiques al Carrer!

A TERRASSA ES FARÀ LA CONCENTRACIÓ

EL 19/12/2014 A LES 20H DAVANT DEL AJUNTAMENT

Mostrando IMG-20141202-WA0011.jpg

 

 

 

 

 

 

22 ANYS SENSE PEDRO! NI OBLIT, NI PERDÓ!

Mostrando IMG-20141204-WA0009.jpg

Mostrando IMG-20141204-WA0008.jpg

21N Passi del documental: Romper el Cerco

Romper el cerco4

mexterrassa

Ayotzinapa sóm tots! Terrassa i Mèxic units contra la repressió

mexterrassa

 

COMUNICAT AYOTZINAPA

 

A causa de la situació actual de retallades en educació i sanitat, per comentar algunes, retrocés dels drets laborals, augment de la precarietat i la pobresa, desnonaments, corrupció, impunitat … és necessària la resposta ciutadana.

A Catalunya ja estem en un procés de saturació, com ho demostra l’augment de protestes a Barcelona que tan sols el 2013 van sumar més de 6 mil.

Les protestes han anat lligades a un augment de la repressió com a resposta institucional, amb l’abús de les forces policials, les denúncies judicials contra els manifestants i la criminalització dels moviments socials.

Aquí i a moltes parts del món, el sistema neoliberal està provocant desigualtats i tensions que arriben al límit de la impunitat. A Mèxic la violació de drets humans per part de l’Estat per a la protecció dels interessos d’uns pocs, s’ha tornat una pràctica comuna.

Ayotzinapa és l’últim exemple d’aquestes violacions perpetrades pel govern mexicà. El dia 26 de setembre d’aquest any, estudiants de l’escola normal rural “Raul Isidro Burgos”, lluitaven per una educació pública. Joves mexicans, majoritàriament fills de famílies camperoles, estudiants de magisteri de zones rurals, defensen l’ensenyament al servei dels més necessitats. Són joves amb necessitats de canvis i amb postures fermes per a la transformació del seu país, per això, la resposta de les forces policials d’Iguala va ser disparar-los i segrestar-los. Aquell dia, 6 persones van ser assassinades, 25 van ser ferides de gravetat i 43 desaparegudes de manera forçada per part de la Policia Municipal d’Iguala.

 Casos com aquest són indignants i de profunda irritació social. A Catalunya no podem quedar-nos al marge de la situació a Mèxic, on la repressió de l’Estat ha arribat a nivells mortals. Lamentablement, no és un cas aïllat.

 Mèxic està vivint una guerra de baixa intensitat al llarg d’aquests últims 40 anys, com a estratègia per garantir la lògica de lliure comerç i defensar els interessos industrials i comercials dels EU i de les empreses transnacionals i nacionals que tenen presència al país. Dins d’aquests interessos es troben els negocis que controlen el crim organitzat (narcotràfic, pas d’immigrants, tràfic de blanques …) que representa el 40% del PIB.

És només en aquestes circumstàncies, que la suposada guerra contra el narcotràfic, s’utiltza com a justificació de la violència en què viuen. La guerra contra el narcotràfic és en realitat una excusa per militaritzar el país. La delinqüència organitzada opera a través de l’exèrcit, les policies i els grups paramilitars per violentar i reprimir grups crítics i dissidents. No hi ha diferència entre uns i altres. De dia, els criminals treballen amb uniforme; de nit ho fan vestits de civil. I al mateix temps el govern es renta les mans, i culpa al crim organitzat per encobrir un crim d’estat.

No és casualitat que Guerrero sigui i hagi estat focus de conflictes durant molt de temps. A Guerrero es troba la principal franja d’or i plata sota el control de la companyia Goldcorp de Canadà.

 La suposada guerra contra el narco ha provocat:

– 80.000 morts

– 26.000 persones desaparegudes

– Més de 1800 morts violentes de menors

– En els 6 primers mesos de l’administració d’Enrique Peña Nieto s’han comptabilitzat 8.052 morts. I en els seus dos anys de govern, la detenció arbitrària de 700 defensors dels Drets Humans.

El poble mexicà exigeix justícia i llibertat. Mèxic està cansat de tanta impunitat i demana el nostre suport … ens agermanem amb la seva gent, amb les seves exigències, amb el seu dolor. Terrassa, es solidaritza amb el poble mexicà per exigir l’aparició dels 43 estudiants, per exigir una resposta congruent per part de l’Estat. Exigim el pronunciament del govern canadenc davant aquesta situació que ens afecta a tots. Ens unim a un sol crit … PROU violència, no més impunitat, no més presos polítics, no al lliurament de les terres a empreses transnacionals, no més NARCO-ESTAT.

Sí a la lluita dels pobles, sí al suport ciutadà, sí a les exigències de les mares i els pares, sí al Mèxic unit per un propòsit ferm “FORA EL MAL GOVERN”.

Si no hi ha justícia per al poble, que no hi hagi pau per al govern.

Xerrada d’un jove egarenc agredit per la policia municipal

Mostrando IMG-20141013-WA0009.jpg

Finalment el judici s’ha cel·lebrat a l’octubre, i han estat retirats els càrrecs al noi, i per desgràcia també a la policia, tot i que el judici va quedar clar l’abús d’autoritat com també l’agressió, i altre cop vem veure el paper de l’advocada de l’ajuntament, què defensa, com ho fa i a qui defensa.

més informació del cas: http://sat-terrassa.cat/archives/2325

A judici per una consulta!

«Vull: un país on s’escolti l’opinió dels ciutadans» és una de les consignes que a hores d’ara poden llegir-se a moltes parets de carrers o d’instal·lacions de mitjans de transport i en molts missatges que circulen per les xarxes socials, una consigna que sens dubte subscriu un elevat tant per cent de la ciutadania catalana.

Sí, som molts, cada vegada més, els que creiem que ara és l’hora d’exigir un país on s’escolti l’opinió de la ciutadania —i no només que se la escolti, sinó que a més s’executin les accions pertinents per assolir la voluntat expressada per l’opinió majoritària— i per això resulta sorprenent que, en aquest context, els propers dies 3 de novembre i 1 de desembre, puguin tenir lloc a Terrassa els judicis a quatre persones acusades d’haver comès una falta de desobediència a l’autoritat perquè van ser denunciades per participar en una iniciativa popular que tenia com a finalitat la recollida de vots per conèixer l’opinió de la ciutadania sobre un seguit de qüestions d’interès col·lectiu.

Aquestes persones, tres de Terrassa i una d’Ullastrell, van ser identificades per agents dels Mossos d’Esquadra mentre participaven en l’execució de la consulta denominada Multireferèndum, celebrada el 25 de maig d’enguany, que coincidia amb les eleccions europees i que consistia a fer quatre preguntes amb què es demanava el parer de la ciutadania sobre els transgènics, el deute públic, la sobirania energètica i la Llei d’Iniciatives Legislatives Populars.

Les tres persones de Terrassa, un cop informades que havien d’abandonar les taules per ordre de la Junta Electoral Central a risc de ser denunciades, van decidir marxar per evitar-ho. En el cas de la d’Ullastrell se li va demanar que allunyés la taula del col·legi electoral, i així ho va fer. Tot i això, mig any després han rebut les corresponents citacions judicials i ara s’enfronten a la possibilitat de ser condemnades per haver desobeït suposadament l’autoritat.

Resulta paradoxal que, quan Artur Mas, president de la Generalitat, està dient  i repetint que la democràcia està per sobre de la llei, els Mossos d’Esquadra a les seves ordres hagin emès i tirat endavant aquesta mena de denúncies, per més que provinguin de la Junta Electoral Central.

Per tot això, els sotasignats volem manifestar:

  • Que considerem que el multireferèndum no pretenia interferir ni dificultar el desenvolupament de les eleccions europees, ja que la campanya no tenia dimensió europea ni incloïa contingut que es pogués relacionar amb els comicis al Parlament europeu.
  • Que creiem que votar no pot ser mai ni falta ni delicte.
  • Que cal exigir coherència política als responsables polítics dels Mossos d’Esquadra.
  • Que volem que els Mossos d’Esquadra retirin les denúncies abans de la celebració del judici i que el jutge consideri que no va existir cap falta i que arxivi els dos casos.

Hi haurà justícia? Jonathan, nosaltres no oblidem, no perdonem

S’acaba el judici a 4 policies municipals de Terrassa acusats d’homicidi per la mort de Jonathan Carrillo el 16 de setembre de 2009 i ja només resta esperar la sentència que emetrà la secció 21a de l’Audiència Provincial de Barcelona.
Han estat un total de 7 dies de judici, durant els quals s’han viscut moments molt durs i molt tristos i, malauradament, també moments de impotència i ràbia davant les mentides i la poca dignitat d’algunes persones i d’algunes institucions.

No podíem esperar gran cosa d’uns agents de policia que en el seu moment van perdre la serenitat i no van saber actuar amb l’honestedat que s’espera d’ells, que no van voler ser conseqüents amb la responsabilitat que tenen, que no van ser capaços assumir un error mortal i que han mentit tot aquest temps intentant culpar als metges de la seva greu negligència. Tampoc podíem esperar que els seus advocats no utilitzessin totes les estratègies possibles per tal d’aigualir la seva culpa, per més que fossin surrealistes, indecents o increïbles. Sembla que, per alguns, en el terreny jurídic tot s’hi val, des de
presentar falsos testimonis fins a utilitzar gravacions de converses manipulades.

No hi confiàvem massa, en el Ministeri Fiscal, però val a dir que durant tot el judici va mostrar-se inflexible davant els acusats i que va saber discernir entre qui són els autèntics responsables de la mort d’en Jonathan i els professionals del món sanitari que no van poder fer res per salvar-lo, i va retirar les acusacions cap a aquests. Per desgràcia, no sabem si en un moment de debilitat o sentint-se pressionat per algú, va rebaixar les peticions de condemna que feia als policies.

Però si alguna cosa no ens esperàvem, era el paper repugnant i fastigós que han jugat els serveis jurídics de l’Ajuntament de Terrassa que acudien al judici en qualitat de responsables civils subsidiaris de la mort d’en Jonathan. Llunyde fer costat a aquells ciutadans que han patit una desgràcia com la mort d’un fill, ni tan sols van saber estar-ne al marge i assumir estoicament el quepogués passar, sinó que van convertir-se en la sorpresa més desagradable d’aquests set dies defensant cegament als policies, aportant un informe pericial pagat des del consistori per desacreditar la versió de l’acusació, posant-se de peus a la galleda qüestionant la feina dels metges i, el pitjor de tot, increpant a el pare d’en Jonathan demanant-li “què carai vol de l’Ajuntament?” i alhora parlant del patiment dels agents acusats durant aquests cinc anys sense recordar-se en cap moment de la família.

Malgrat tot aquest xou deplorable, considerem que durant el judici, gràcies als nombrosos testimonis que ha aportat l’acusació particular i que han pogut explicar la veritat sobre el què va passar fa cinc anys, ha quedat demostrat que els policies són els culpables de la mort d’en Jonathan, que no van fer res ni per intentar-lo socórrer, ni per assumir el seu error i que durant tot aquest temps s’han estat aferrant a les mentides per tal de salvar allò insalvable.

Ens queda esperar a que el temps posi les coses al seu lloc i desitgem que sigui amb la màxima condemna possible per els 4 agents acusats i amb la presa de mesures contundents i immediates per part del consistori, al que també li desitgem que li serveixi per aprendre alguna cosa i que així no segueixi emparant i encobrint els casos d’abús d’autoritat faltant d’aquesta manera als seus deures envers els ciutadans de Terrassa.

No podem acabar sense enviar una forta abraçada i molta força a la família d’en Jonathan que, sense cap mena de dubte han passat un dels moments més durs de la seva vida. També volem donar gràcies a aquelles persones que no els ha fet por explicar la veritat i a en Marc, l’advocat de la família, per haver cregut en que es pot fer justícia i no haver escatimat esforços. I com no, agrair a tot el suport rebut fins al moment, sense el qual el cas restaria en el trist anonimat.

Des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa estarem molt atentes a les notícies que puguin arribar des els jutjats i no ens cansarem de demanar justícia i difondre el cas. Esperem que seguiu amb el mateix interès que nosaltres!

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa – Octubre de 2014

nimutsni

Xerrada de “Ni Muts Ni a la Gàbia” al Kasalet

nimutsni

Mostrando cartell_pla_caufec.jpg

3es Jornades Contra els Abusos de Poder i la Impunitat Policial

Suspès el judici a dos policies municipals de Terrassa per agredir un jove terrassenc

Just a l’últim moment, dos dies abans que es dugués a terme als jutjats de Terrassa, s’ha suspès un judici de faltes que estava senyalat pel 18 de setembre emmarcat en un procediment en què dos Policies Municipals són acusats d’una falta de lesions i en Sergi, un jove de Terrassa, és acusat d’una falta de desobediència.

El motiu de la suspensió del judici és que els dos agents han decidit sol·licitar a última hora l’assistència d’una advocada de l’Ajuntament de Terrassa. Aquesta no pot defensar-los perquè, «casualment», es troba, actualment, defensant els interessos del consistori en un altre cas de violència policial prou conegut com el de Jonathan Carrillo, mort al 2009 després de topar amb 4 agents de la policia municipal.

Tot va començar el vespre del dia 7 d’abril, quan en Sergi caminava carrer avall pel Portal de St. Roc acompanyat de dos amics i de sobte una patrulla la Policia Municipal va parar el cotxe davant d’ells, barrant-los el pas. Dos agents van baixar del vehicle i es van dirigir directament cap a en Sergi i, sense previ avís ni explicació i sense que ell oposés cap mena de resistència, van immobilitzar-lo per la força, aixecant-lo i estampant-lo violentament de cara contra el capó del cotxe. Tot seguit van procedir a registrar-lo i van agafar-li la documentació.

Aleshores un dels policies, davant la incredulitat d’en Sergi i els seus amics, començà a increpar-lo i acusar-lo d’haver escopit al cotxe patrulla. Tot seguit el deixen girar i el retenen a un costat del capó i al cap de poc una veïna es para davant d’ells i començà a demanar explicacions a la policia, qüestionant-los la seva i les seves maneres, fet que aconseguí posar en evidència als agents i provocà que aquests decidissin marxar.

És llavors, quan en Sergi els va recordar que tenien el seu DNI i els demanà que li retornessin sense èxit, ja que van pujar al cotxe dient que ja li havien tornat. En Sergi va continuar dient-los que no podien marxar amb la seva documentació i en vista de que no li feien cas, va barrar-los el pas, posant-se davant del cotxe per tal que no marxessin. Nerviosos i accelerats, van tirar marxa enrere sense mirar i van xocar amb un fanal, destrossant així una de les llums posteriors del cotxe patrulla. La tensió va créixer per moments i van baixar del cotxe amb les porres en mà, exigint violentament a en Sergi que s’apartés, que accedí a la petició i va permetre que els agents marxessin amb el seu DNI.

Després d’això en Sergi va recórrer sense èxit les comissaries de la ciutat per tal de recuperar la seva documentació i denunciar la agressió que havia patit rebent sempre respostes iròniques i evasives, ja que no podia deferir res sense el seu DNI, i finalment va decidir denunciar-ho als jutjats. Al cap de poc temps va saber que ell també havia estat denunciat i que s’enfrontaria a un judici de altes per desobediència a l’autoritat.

Davant d’aquests fets, volem manifestar que una vegada més ens trobem davant d’un abús d’autoritat de la Policia Municipal de Terrassa, que malauradament té un llarg currículum de casos semblants(com l’agressió i lesions a Mònica), algun fins i tot amb conseqüències mortals(com l’esmentat Jonathan Carrillo). També considerem que ha arribat el moment que l’Ajuntament deixi de rentar-se les mans o, fins i tot, de defensar cegament lapolicia en casos com aquests, arribant a pagar advocats a policies violents. I que, com a responsable d’aquest cos policial, prengui mesures reals i efectives per tal que s’aturin d’una vegada per totes les actuacions violentes i desproporcionades dels darrers anys. Creiem que és el seu deure i que ha de ser una mostra de compromís envers la ciutadania que, al cap i a la fi, és qui els dóna de menjar. No pot ser que davant de casos d’abusos policials contra veïns i veïnes de Terrassa l’ajuntament defensi als policies i abandoni, com ciutadans de segona, a les víctimes d’aquests abusos. La situació no pot allargar-se més, ja que persones com en Sergi, que ha hagut de canviar la seva estètica per por a la policia, queden greument marcats tant física com psicològicament.

Així doncs, des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, denunciem tant l’agressió patida per en Sergi, com l’estratègia dels policies x eludir i endarrerir el judici, així com el paper de l’ajuntament posicionant-se a favor dels agressors i oblidant a les víctimes.

PROU BRUTALITAT POLICIAL!
CAP AGRESSIÓ SENSE DENÚNCIA!

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa – Setembre de 2014