Repressió

Resum anual de la lluita antirepressiva a Terrassa de l’any 2010.

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa volem fer un balanç de la lluita antirepressiva de l’any 2010 en l’àmbit local.
És un any de celebracions, perquè en Zígor i en Diego al gener, i la Laura a l’agost, han acabat les seves condemnes després de complir íntegrament nou anys de segrest a les presons espanyoles i catalanes. Tot i així, els nostres
companys, han vist i han viscut la repressió policial i política altre cop durant les seves sortides, essent il∙legalitzats els actes de benvinguda a les preses. També han patit l’assetjament judicial, per part de l’audiència nacional i altres organismes, tan aquells mitjans d’informació (com kaosenlared) que donaven cobertura a la informació relacionada amb les il∙legalitzacions dels actes, com col∙lectius que els donaven suport, que també van rebre amenaces i van ser investigats com CGT, Rescat, Assemblea de Joves de Gràcia, Assemblea De Barri de Sants i SAT.
Aquest darrer any però, no van ser les úniques preses polítiques que van finalitzar la seva condemna, també ho va fer en Franki el dia 12 de novembre després de 2 anys i 7 mesos.
D’aquesta manera un cop més us donem la benvinguda a les quatre mentre esperem poder seguir fent actes com els que s’han fet aquest any.
En l’àmbit de l’okupació, pel que fa a centres socials okupats, hem viscut dos desallotjaments: el d’una fabrica propietat de l’Ajuntament de Terrassa que va ser okupada i desallotjada el mateix dia d’abril; i el desallotjament del CSO La Rambla, que després de 3 mesos d’okupació, va ser desallotjada el 17 de juny a les 12.30 de la matinada, sense ordre judicial ni previ avís .
Per altra banda, les vivendes okupades han viscut un any d’assetjament, amb diverses identificacions, detencions i processos judicials. S’ha hagut d’anar a declarar en cinc ocasions, i quatre dels processos han estat arxivats (per les
vivendes del carrer Salmerón, al carrer Suris, Can Solador, Kan kun i una última al carrer Cervantes); s’ha realitzat un judici per usurpació de la vivenda de Can Pausa, on encara avui esperen que es faci efectiva l’odre de desallotjament; i
finalment, s’han practicat 5 detencions, les tres últimes el dia 31 de desembre i se’ls va deixar en llibertat amb càrrecs a les 23:55 del mateix dia. Les cinc detencions les van practicar la policia municipal, que es va prendre la justícia per la seva mà i va desallotjar sense ordre judicial i sota empentes i amenaces, motiu pel qual es va presentar una denúncia contra la policia municipal per violació de domicili. També els joves de la vivenda okupada de Can Solador van presentar denuncia contra la policia municipal per les continues identificacions i assetjament que estaven rebent.
Els actes de suport a la vaga general també van ser reprimits. La nit de la vaga es va saldar amb 41 persones identificades, i els piquets multitudinaris del matí van acabar amb una denúncia a dues companyes per presumptes amenaces a un senyor del carrer, que després va resultar ser un expolicia nacional. Aquesta denúncia va donar lloc a un judici ràpid i les dues companyes van ser absoltes. A més, dies abans de la vaga un grup de joves van ser aturats per la policia municipal, mentre realitzaven un cercavila informatiu, i set d’ells van ser identificats per la policia.
Un dels altres casos de repressió judicial que hem patit ha estat el d’un jove membre dels moviments socials acusat de penjar una pancarta i realitzar unes pintades contra l’homofòbia a la seu del PP. Aquesta denúncia es va realitzar
sense haver-hi cap persona identificada i sense cap tipus de prova, fet que va quedar reflectit en el judici, que va ser el dia 19 d’octubre, i a hores d’ara encara esta pendent de sentència.
En l’àmbit dels abusos de poder i la impunitat policial, es va complir un any sense justícia per la mort d’un jove de Terrassa, en Jonathan. D’aquest afer, després de lents moviments judicials, n’han resultat imputats 4 policies municipals i 2 professionals de la sanitat, però a hores d’ara encara no hi ha ni data de judici.
Encara més temps s’ha hagut d’esperar, per tal que 2 membres del Grup d’Intervenció Especial de la policia municipal de Terrassa, diversos professionals de la sanitat i un noi que va presenciar els fets, declaressin davant del jutge
en un cas en que, l’any 2007, una membre dels moviments socials fou agredida tant al carrer com a les dependències de la Mútua de Terrassa i detinguda per l’esmentat cos policial. I a més s’enfronta a una denúncia d’aquest mateix cos per
agressió i resistència a l’autoritat. Així que estem a l’espera del judici i a més també s’ha presentat la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura com acusació personal davant de les agressions que va patir la noia en mans de l’esmentat grup del cos de la policia municipal.
Des de SAT no ens cansarem, seguirem treballant en la lluita Antirepressiva, perquè on hi ha lluita hi ha repressió, i on hi ha repressió hi ha solidaritat, i aquesta és la nostre funció. Per transformar la realitat que ens envolta, el sistema capitalista i els seus estats ens glopegen amb totes les seves lleis, castigantnos a través de multes i de privació de la llibertat, és aquí on és necessari que totes les lluites tinguin òrgans antirepressius, ja que aquests han de promoure la solidaritat, la denúncia i la defensa al carrer i en els jutjats, fent que el pes de la repressió sigui mínim per a seguir construint i lluitant i avançant.
Gener 2011
www.sat-terrassa.cat

Denuncia contra la policia municipal de Terrassa per desallotjament il·legal

VIVENDA PER TOTHOM!!!

PROU ABUSOS POLICIALS!!!

Ens dirigim a vosaltres per comunicar-vos que un grup de joves de Terrassa, vam okupar el dia 27 de desembre una casa al nº171 del carrer Salmerón. Vam decidir prendre aquesta acció tot i sabent les conseqüències legals que això ens podia comportar degut a la nostra situació. Nomes tenim dret a feines temporals i mal pagades, això ens deixa en una situació de precarietat extrema que ens impossibilita a mantenir un lloguer continuat i, menys encara, accedir a una vivenda de propietat, pel preu desorbitat d’aquestes degut a la especulació i a les comissions abusives que ens imposen els bancs amb el consentiment dels estats. Sembla que tots no se’n recordin que la vivenda digne és un dret constitucional.

Per això creiem que okupar aquesta vivenda va ser una de les maneres de lluitar pels nostres drets i contra una administració que permet que hi hagi vivendes buides, especulació i gent als carrers.

El dia 31 de desembre al migdia es va presentar la policia municipal a la nostra vivenda exigint-nos amb amenaces que sortíssim i ens identifiquéssim. Si no ho fèiem tirarien la porta avall, tot i així, ens hi vam negar al no mostrar l’ordre judicial en cap moment, van dir que no els feia falta i van començar a confondre’ns amb canvis de legislació que eren mentida. Al cap d’unes 2 hores van començar a forçar la porta per entrar, i al no poder ho van fer pel pati d’un veí. Un cop dins van trencar la vidriera i la persiana que donava a l’interior, donant cops a les portes i parets amb violència, crits i amenaces. Van demanar que ens identifiquéssim sense mostrar-nos cap ordre en cap moment, sense llegir-nos els drets i sense especificar per quin delicte ens volien detenir. Ens van detenir i ens van emmanillar i ens van portar a comissaria.

Volem remarcar que en cap moment durant els 5 dies que vam estar vivint no va venir cap propietari, ni patrulla policial, ni cap representant o notificació dels jutjats a dir-nos que no podíem estar allà ni que estàvem denunciats.

Un cop a comissaria ens van llegir els drets i informar del delicte del qual estàvem acusats per primera vegada. Llavors ens van tancar al calabós a l’espera que vingués la advocada, van passar unes 2 hores fins que va arribar i ens van dir que podríem marxar, però no va ser així i encara vam haver d’esperar 4 hores més sense rebre cap tipus d’informació ni justificació fins que finalment vam sortir acusats del delicte d’usurpació i a l’espera de ser citats pels jutjats.

També volem afegir que l’actuació de la policia va ser desmesurada amb la gent que estava a fora al carrer mentre s’estava produint el desallotjament il·legal. No van informar sobre si tenien ordre o no, van estar insultant i amenaçant a les persones que s’havien apropat per solidaritzar-se i fins i tot van haver algunes empentes contra els concentrats, que en tot moment van tenir un comportament correcte.

Davant de tots els fets exposats volem manifestar que :

  • No és la primera vegada que la policia menteix i actua de forma il·legal.
  • Segons el propi atestat policial, fins a dia d’avui, no ha existit mai cap ordre de desallotjament.
  • Fer fora la gent de casa seva és immoral, però si a sobre no hi ha cap ordre és un acte il·legal i per aquest motiu us informem que avui mateix s’ha presentat una denuncia al jutjat de guàrdia contra els diversos agents de la policia municipal que van hi intervenir i els acusem de violació de domicili.
  • Que davant del problema de la manca de vivenda, i la infinitat d’espais abandonats víctimes de l’especulació i la situació de precarietat econòmica i laboral no ens cansarem mai d’okupar.
  • Volem agrair el suport i la solidaritat rebuda tots aquest dies i tenim ben clar que per molt que en reprimeixin l’únic que aconseguiran és que augmentin encara més les nostres ganes de seguir lluitant.

Dimecres 12 de gener del 2011

Membres de la casa okupada del carrer Salmerón 171

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa

COMUNICAT DE LA MARXA DE TORXES de TERRASSA 2010

Enguany ens trobem altre cop a Terrassa, com a molts altres municipis d’arreu dels països catalans per a recordar que encara no hi som totes.

Aquest any però, a Terrassa estem de celebració, ja que han finalitzat condemna les nostres companyes Zigor, Diego, Franki, i Laura, i podran passar un nadal  en “llibertat” a prop de les seves.

Tot i així ens veiem obligades a convocar un any més una concentració on es recordi que encara tenim preses polítiques, i que se’ls hi vulneren els drets quotidianament, tant a elles com a les seves famílies i amigues. Mitjançant règims d’aïllament i de repressió utilitzats dins les presons, en el marc dels règims FIES i DERT, declarats il•legals segons la sentència de la Secció 5 del Tribunal Suprem, pel magistrat Peces Morate el 11.09.2003. A més de la dispersió, que vulnera els drets dels i les preses com dels seus familiars, amics i companys, ja que allunya a la presa de casa seva i del seu entorn amb tot el que comporta.

Totes aquestes mesures pròpies d’una dictadura amb la que es castiga i s’intenta exterminar a les veus dissidents amb el sistema. Aquesta és la realitat de la Marina, la Lola i totes aquelles persones preses per distintes lluites que omplen les presons espanyoles.

Per aquest motiu seguirem convocant concentracions, xerrades i actes de tot tipus per recordar i donar suport a totes aquelles persones que per la seva lluita política contra aquest sistema capitalista  i repressor es troben preses.

ON HI HA LLUITA HI HA REPRESSIÓ!

ON HI HA REPRESSIÓ HI HA SOLIDARITAT!

PROU ABUSOS POLICIALS!!!

Dimarts 14 de desembre està citat a declarar als jutjats de Terrassa el jove que va ser testimoni de l’agressió policial de la nostra companya al maig del 2007. Per aquest motiu volem convocar una concentració davant dels nous jutjats a les 10:30.

Els fets es produïren la matinada del 12 de maig del 2007, quan una noia membre del col·lectiu Acció Autònoma i dels moviments socials de Terrassa, que sortia d’un kasal okupat del barri del centre, va ser detinguda per membres del Grup d’Intervenció Especial de la policia municipal.

Durant la detenció va ser agredida, i no se li va notificar el motiu d’aquesta en cap moment. A més, durant el trasllat a urgències va ser emmanillada amb les mans al darrere mentre continuaven les agressions i amenaces.

Un cop van arribar a les dependències sanitàries, la policia va intimidar al personal sanitari durant el reconeixement mèdic i, en acabar, van aconseguir una habitació a soles amb la noia on van continuar les agressions, davant la complicitat de metges i infermers que no responien als crits d’auxili. La noia va patir diferents lesions, contusions, hematomes i se li va haver de posar un collaret cervical.

Finalment va ser traslladada a comissaria de la policia municipal on se li va negar el dret a un advocat i on no la van deixar anar al lavabo. Al matí va ser traslladada a la comissaria dels mossos on va sortir acusada del delicte d’atemptat a l’autoritat, per agredir suposadament als agents que van participar en la detenció. Per aquest motiu va haver d’anar a declarar al cap de pocs dies.

Arran dels fets exposats es va interposar una denúncia contra la policia municipal per detenció il·legal, agressió, lesions i abús d’autoritat. Aquesta va ser acceptada i es va incloure al procediment judicial que acusa a la noia, però s’ha aturat tot durant més de 3 anys, ja que la policia municipal cada cop que era citada a declarar s’invenaavs una excusa que era acceptada pel jutge i es suspenia la declaració.

Però el jutjat nº3 no només semblava no tenir pressa, sinó que a més va posar impediments alhora d’aclarir els fets. Concretament ens referim a que l’associació “Memòria contra la tortura” va decidir intentar personar-se com a acusació popular al procediment judicial, i el jutge en comptes de facilitar-ho (com ho va fer amb l’ajuntament en el cas pantalla) va imposar una fiança de 3000 euros com a condició per poder entrar al procés.

Finalment el dijous dia 2 de setembre del 2010, al Jutjat d’Instrucció nº 3 de Terrassa, diversos agents de la policia municipal de Terrassa del cos antidisturbis anomenat G.I.E. (Grup d’Intervenció Especial) van  declarar en relació amb l’agressió a la noia dels moviments socials.

També foren citats a declarar membres del personal sanitari i responsables de la Mútua en relació a l’agressió patida a les seves dependències i en la omissió d’auxili davant d’aquesta.

Des de SAT volem seguir donant tot el nostre suport tant a la noia agredida com al noi que ha de declarar aquest dimarts, com volem seguir demanant diverses coses: la desaparició del GIE, la brigada d’antidisturbis de la policia municipal de Terrassa; l’expulsió dels responsables directes de les agressions (agents nº272 i nº153), com també la pronunciació pública dels responsables de la policia municipal, de l’Ajuntament, i de el intendent Joan Antoni Quesada, on mostrin el seu rebuig a l’acció policial, i finalment demanem  la depuració de responsabilitats del personal sanitari del servei d’urgències de la Mútua que van permetre, facilitar o negar l’auxili a una noia que estava sent agredida dins les seves dependències.

SENSE JUSTÍCIA NO HI HA PAU!!!

14 de Desembre 2010

…més info…

http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/?id=6347

PEDRO ALVAREZ: 18 ANYS SENSE JUSTICIA!

pedro

* 10/12/10

-a les 20h acte informatiu i a les 21h sopador

-tot al Kasal Okupat Joan Berney (kasalet) C/Societat nº4 Terrassa

* 15/12/10

-12h. OFRENA FLORAL Avg/ Catalunya (Hospitalet) –
-20h. MANIFESTACIÓ Plaça Universitat (bcn)

En Franki de Terrassa finalitza el compliment de la condemna del “cas de la bandera”

El dimarts 23 de Novembre del 2010 en Franki va finalitzar el compliment de la condemna de 2 anys i 7 mesos de presó pel “cas de la bandera”.

En Franki, un conegut activista de les lluites socials de Terrassa com l’okupació, l’antifeixisme, la lluita contra la repressió i per la llibertat dels i les preses, etc., va ser jutjat i condemnat al 2004 per haver estripat la bandera espanyola del balcó de l’ajuntament de Terrassa i haver causat desordres i agredit a 4 agents de la policia municipal. Una acusació que no es va poder demostrar en cap moment del judici degut a la inexistència de proves. Tot i així, el jutge Enrique Rovira del Canto, antic fiscal militar durant la dictadura i ascendit a l’Audiència Provincial de Barcelona després del judici, el va condemnar tot mostrant el seu tarannà fosc i repressiu de temps ja passats (o no tant). I demostrant la clara intencionalitat política del judici i la condemna, que no és altra que la de reprimir a totes les persones que lluiten per denunciar i abolir les desigualtats i misèria que genera el sistema capitalista en el que vivim i patim.

La sentència va ser recorreguda a l’Audiència Provincial de Barcelona la qual la va rebutjar al 2005. Aquell mateix any l’ajuntament de Terrassa i diverses persones i entitats van demanar un indult i paral·lelament es va presentar recurs al Tribunal Constitucional. Al 2006 van denegar l’indult i al 2008 van rebutjar el recurs.

Durant aquests anys les campanyes de denúncia al carrer del “cas de la bandera”, organitzades per Solidaritat Antirepressiva de Terrassa i diverses assemblees, col·lectius i persones, van generar una gran onada de solidaritat que juntament amb la lluita judicial van aconseguir aturar l’empresonament fins a dues vegades. Però finalment a finals d’abril del 2008 en Franki va ser detingut sense previ avís i empresonat, primer a la presó Model de Barcelona i després a la presó de Brians 2.

La gran resposta que es va donar en contra de l’empresonament va fer que se li concedís el 3er grau ben aviat, però no va poder aconseguir la llibertat total ni que es reconegués el caràcter polític de la condemna i empresonament tal i com demanava la campanya i la lluita al carrer. Així doncs, en Franki, va continuar la condemna de presó en règim de 3er grau a la presó Model de Barcelona, havent d’estar a la presó de 8 a 10 hores a partir del vespre i nit, de diumenge a dijous. En aquesta situació va estar des de mitjans de juny del 2008 fins a mitjans de gener del 2010 quan se li va aplicar la llibertat condicional, havent d’anar a firmar cada mes i sense poder abandonar el país, fins que aquest dimarts 23 de Novembre ha finalitzat completament el compliment de la sentència, de la qual encara restaran 3 anys per cancel·lar-ne els antecedents.

Des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa li donem la benvinguda a en Franki i el seu retorn a la llibertat completa (o casi) i agraïm la seva fermesa durant el compliment de la sentència i el fet que mai hagi deixat de lluitar durant tot el compliment d’aquesta.

I per finalitzar el comunicat, però mai la lluita, no el volíem acabar sense agrair tot el suport i la solidaritat que hem rebut durant tot el temps que ha durat la campanya per la llibertat d’en Franki per part de totes les persones, col·lectius i entitats dels moviments socials de Terrassa, i també per descomptat de tota la gent d’altres pobles i viles, d’organitzacions antirepressives, assemblees d’okupes, assemblees de joves, casals i ateneus, centres socials, de l’àmbit llibertari, autònom, independentista,… i d’un llarg etcètera que seria impossible de reflectir completament.

Mai podrem oblidar que gràcies a l’esforç de totes vam aconseguir aturar l’empresonament fins a dues vegades, que es van fer xerrades per tot arreu, que es van realitzar centenars d’accions, actes, concentracions,… que gràcies a a totes vam fer que el nostre company mai estigués sol, i el més important és que es va mostrar una unió i una organització que va aconseguir posar contra les cordes als nostres enemics jutges i polítics en diverses ocasions i que va fer que mostressin la seva veritable cara de repressors, violents i mentiders. Va quedar ben clara la nostra força i la consciència de que mai ens faran creure, mai ens podran callar, per molt que ens agredeixin, desallotgin, detinguin, ens jutgin o fins i tot ens empresonin l’únic que aconseguiran serà que ens hi tornem encara amb més força i que ens acostem cada cop més al dia en que veurem caure el sistema capitalista i l’abolició de les injustícies, misèries i desigualtats que genera. Fins que arribi el nostre dia, el de totes les oprimides, la lluita és i serà l’únic camí.

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa. Novembre 2010

Can Solador a judici…


A principis d’agost d’aquest any, ja fartes de veure’ns sense casa i veure milers de cases buides; vam entrar al nº16 del C/Antoni Torrella. Ens vam posar ràpidament a netejar i rehabilitar l’espai per convertir-lo en la vivenda on avui fem vida un grup nombrós de persones, totes nosaltres joves precaris sense prous recursos per emancipar-nos de la manera tradicional que se’ns exigeix.
Durant la primera setmana ens vam trobar el Sr. Josep, marit de la suposada propietària, a qui vam tractar de manera correcta en tot moment. En un principi ell també ho va fer, i ens va explicar que havien heretat la casa però que havien esperat massa en vendre-la, van especular i especular intentant treure el màxim benefici a una vivenda tancada i en perfecte estat. Quan va esclatar la crisi financera ja va ser massa tard.
Passats uns dies i sense avís previ, el matí del 8 d’agost es presenta al domicili una dotació d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra. Entren a l’interior d’aquest al·legant  que una veïna ha trucat dient que hem tirat runa al seu sac. No sabem ben bé on hem de tirar la runa, el que si sabem es que els antiavalots no acostumen a actuar per aquestes raons.

Aquell dia van identificar a 2 dels companys que estaven ajudar a rehabilitar la casa.

Ara fa dues setmanes, i degut a una visita fortuïta al jutjats de Terrassa ens assabentem que el Sr. Josep (marit de la suposada propietària) es en realitat el Sr. Manel, que ens va denunciar als Mossos d’Esquadra al mateix temps que ens oferia la clau de l’immoble, i que ha utilitzat la informació que li vam oferir de bona fe per confeccionar la denuncia. Les declaracions prèvies dels companys davant la justícia comencen avui 3 de novembre a les 12h als jutjats de terrassa, on hem convocat una concentració per tal de donar suport als 2 joves acusats d’usurpació de bens i immobles i recordem que els joves s’arrisquen a penes de 4 a 6 mesos de pena multa!

Pel dret a una vivenda digna!


Per la persecució de l’especulació!

Tots i totes amb Can Solador!

Comunicat de l’APT: davant 41 identificacions el dia de la vaga i el judici a dues companyes uns dies després:

Comunicat APT en relació als fets de la Vaga General
La Vaga General del 29-S va començar després de dues setmanes d’agitació i difusió dels motius al voltant dels quals es va convocar la Vaga General. Durant dues setmanes s’han organitzat vàries xerrades i cercaviles informatives per diferents barris de Terrassa, amb l’objectiu últim d’animar a la gent, al poble, a participar activament de la Vaga General.

El punt d’informació del dia de la Vaga, format per membres de Kaos en la Red, Terrassa Respon, i de la pròpia APT, té constància de diferents accions que es van desenvolupar al llarg de la nit, amb un total de 70 sabotatges a grans supermercats, bancs i caixes entre d’altres i talls de trànsit al centre de la ciutat. Aquestes accions es van saldar amb un total de 41 identificacions per part dels mossos d’esquadra i la policia municipal.

Durant els transcurs dels piquets informatius del matí, que començaren a les 8h a l’estació de busos i acabaren amb una concentració a les 13h. davant de l’Ajuntament de Terrassa, hi va haver un desproporcionat control policial que va seguir de prop tots els moviments dels piquets informatius, arribant a impedir en certs moments, el dret a l’exercici de vaga.

Tot i així, els piquets informatius van aconseguir aturar l’activitat comercial del centre i denunciar les polítiques esclavistes impulsades per la patronal, ocupant durant vint minuts la seu de la patronal CECOT de Terrasseia.

Els piquets informatius de les 8h. començaven amb un total de quaranta persones i una vegada s’arribava a l’Ajuntament cap a les 13h. el piquet informatiu convocat conjuntament per l’APT i CGT ja comptava amb més de 300 persones que demostraven el seu rebuig directe a la reforma laboral i a les agressions del capital.

Una vegada desconvocada la concentració davant de l’Ajuntament, dues persones que havien participat en els piquets informatius durant tot el matí, i que tornaven cap a casa, van ser increpades per un policia fora de servei, el qual, hores més tard, interposava una denúncia a aquestes dues persones per amenaces i injúries. El personatge en qüestió va estar seguint durant tota la jornada els piquets informatius, insultant i increpant a les persones que exercien el seu dret a informar de la Vaga General.

Per tot això, l’Assemblea Popular de Terrassa dóna total suport tant a les persones identificades durant la nit, com a les dues companyes denunciades per aquest policia que es trobava   fora de servei.

I de nou, recordem que aquesta Vaga General només és el principi!

Absolució Edu!!!!

Divendres 15 d’0ctubre a les 19h es farà una concentració davant l’ajuntament de Terrassa contra l’assetjament policial i judicial

ATUREM LA PERSECUCIÓ POLICIAL I L’ASSETJAMENT JUDICIAL!!!

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa ens veiem en l’obligació de denunciar un nou cas de persecució policial i assetjament policial contra una persona membre dels socials de la vila.

Es tracta d’un membre de l’Assemblea d’Okupes de Terrassa que ha estat denunciat en relació amb unes pintades contra l’homofòbia que van aparèixer a la seu del Partit Popular ja fa 6 mesos, concretament el 17 de maig d’aquest any.

Segons la policia municipal, una dotació va ser alertada de que s’estaven fent unes pintades a la seu del PP, en arribar van veure dues persones que entraven, amb una escala, al CSO La Rambla, i que no van poder identificar. Però sí que van poder veure una persona que els mirava des de la finestra i que reconeixen d’un desallotjament al carrer J. Trueta unes setmanes abans.

Un cop més ens trobem davant d’un cas de persecució i muntatge policial. Davant la impossibilitat d’identificar a ningú, ja que que el testimoni que va fer la trucada no pot identificar als joves que feien les pintades, i que la policia va arribar tard, aquesta utilitza les llistes que té de membres dels moviments socials, tria una persona per acusar i fa que un agent faci de testimoni i s’inventi que la va reconèixer. I això sense contar amb l’estranya versió de la finestra des d’on suposadament l’agent va reconèixer al noi, que com es demostrarà al judici es totalment falsa.

No ens n’estranyem, malauradament, ja que no és la primera vegada que la policia actua d’aquesta manera. L’any 99 van acusar una persona que havia fet de portaveu de l’Assemblea d’Okupes de llençar uns coets contra la policia, casualment l’únic testimoni era un policia. Al 2001 dos joves van ser acusats d’agredir a la policia quan s’estaven traient objectes d’una casa que havia estat desallotjada, la policia que no va identificar a ningú aquell dia, va acusar directament sense cap prova als joves que l’havien ocupat. O l’any 2002, on 6 mesos després de que una cercavila intentes despenjar la bandera espanyola i que no es produïssin detencions ni identificacions van ser acusades dues persones sense cap prova, només la paraula de 4 policies.

Ja no ens estranyem de que la justícia es continuï creient totes les mentides que li diu la policia. Bé, de fet, ni ens sorprèn, ja que amb aquestes actuacions es demostra el que sempre hem denunciat, que hi ha un assetjament judicial contra la dissidència política a l’ordre establert, que hi ha una persecució contra els membres dels moviments socials i que aquesta es realitza sota les ordres de l’ajuntament que utilitza la policia per a reprimir les lluites socials i a les persones que en formen part. La justícia no és imparcial, va de la mà i obeeix el que el poder li mana. Per això el jutjat d’instrucció 1 de Terrassa ha acusat al company del delicte de deslluir bens immobles i l’ha citat pel proper 19 d’Octubre a les 12,40 a un judici de faltes.

Amb tot, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa no ens cansarem mai de lluitar, d’exigir justícia i de reivindicar i fer valer els drets que ens són negats. Per aquest motiu us volem informar de la campanya de solidaritat que començarem a fer per tal de donar tot el nostre suport a la persona represaliada i alhora denunciar la persecució policial i l’assetjament judicial contra els moviments socials.

Els actes seran:

Divendres 15 d’Octubre:

– 19h. Concentració davant l’ajuntament

– 20,30h. Xerrada al Kasalet(Societat n.4)+sopador

Dimarts 19 d’Octubre:

– a les 12h. Concentració als nous jutjats

CONCENTRACIÓ 29/10:Encara no hi som totes!!!