Archivo de novembre, 2010

En Franki de Terrassa finalitza el compliment de la condemna del “cas de la bandera”

El dimarts 23 de Novembre del 2010 en Franki va finalitzar el compliment de la condemna de 2 anys i 7 mesos de presó pel “cas de la bandera”.

En Franki, un conegut activista de les lluites socials de Terrassa com l’okupació, l’antifeixisme, la lluita contra la repressió i per la llibertat dels i les preses, etc., va ser jutjat i condemnat al 2004 per haver estripat la bandera espanyola del balcó de l’ajuntament de Terrassa i haver causat desordres i agredit a 4 agents de la policia municipal. Una acusació que no es va poder demostrar en cap moment del judici degut a la inexistència de proves. Tot i així, el jutge Enrique Rovira del Canto, antic fiscal militar durant la dictadura i ascendit a l’Audiència Provincial de Barcelona després del judici, el va condemnar tot mostrant el seu tarannà fosc i repressiu de temps ja passats (o no tant). I demostrant la clara intencionalitat política del judici i la condemna, que no és altra que la de reprimir a totes les persones que lluiten per denunciar i abolir les desigualtats i misèria que genera el sistema capitalista en el que vivim i patim.

La sentència va ser recorreguda a l’Audiència Provincial de Barcelona la qual la va rebutjar al 2005. Aquell mateix any l’ajuntament de Terrassa i diverses persones i entitats van demanar un indult i paral·lelament es va presentar recurs al Tribunal Constitucional. Al 2006 van denegar l’indult i al 2008 van rebutjar el recurs.

Durant aquests anys les campanyes de denúncia al carrer del “cas de la bandera”, organitzades per Solidaritat Antirepressiva de Terrassa i diverses assemblees, col·lectius i persones, van generar una gran onada de solidaritat que juntament amb la lluita judicial van aconseguir aturar l’empresonament fins a dues vegades. Però finalment a finals d’abril del 2008 en Franki va ser detingut sense previ avís i empresonat, primer a la presó Model de Barcelona i després a la presó de Brians 2.

La gran resposta que es va donar en contra de l’empresonament va fer que se li concedís el 3er grau ben aviat, però no va poder aconseguir la llibertat total ni que es reconegués el caràcter polític de la condemna i empresonament tal i com demanava la campanya i la lluita al carrer. Així doncs, en Franki, va continuar la condemna de presó en règim de 3er grau a la presó Model de Barcelona, havent d’estar a la presó de 8 a 10 hores a partir del vespre i nit, de diumenge a dijous. En aquesta situació va estar des de mitjans de juny del 2008 fins a mitjans de gener del 2010 quan se li va aplicar la llibertat condicional, havent d’anar a firmar cada mes i sense poder abandonar el país, fins que aquest dimarts 23 de Novembre ha finalitzat completament el compliment de la sentència, de la qual encara restaran 3 anys per cancel·lar-ne els antecedents.

Des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa li donem la benvinguda a en Franki i el seu retorn a la llibertat completa (o casi) i agraïm la seva fermesa durant el compliment de la sentència i el fet que mai hagi deixat de lluitar durant tot el compliment d’aquesta.

I per finalitzar el comunicat, però mai la lluita, no el volíem acabar sense agrair tot el suport i la solidaritat que hem rebut durant tot el temps que ha durat la campanya per la llibertat d’en Franki per part de totes les persones, col·lectius i entitats dels moviments socials de Terrassa, i també per descomptat de tota la gent d’altres pobles i viles, d’organitzacions antirepressives, assemblees d’okupes, assemblees de joves, casals i ateneus, centres socials, de l’àmbit llibertari, autònom, independentista,… i d’un llarg etcètera que seria impossible de reflectir completament.

Mai podrem oblidar que gràcies a l’esforç de totes vam aconseguir aturar l’empresonament fins a dues vegades, que es van fer xerrades per tot arreu, que es van realitzar centenars d’accions, actes, concentracions,… que gràcies a a totes vam fer que el nostre company mai estigués sol, i el més important és que es va mostrar una unió i una organització que va aconseguir posar contra les cordes als nostres enemics jutges i polítics en diverses ocasions i que va fer que mostressin la seva veritable cara de repressors, violents i mentiders. Va quedar ben clara la nostra força i la consciència de que mai ens faran creure, mai ens podran callar, per molt que ens agredeixin, desallotgin, detinguin, ens jutgin o fins i tot ens empresonin l’únic que aconseguiran serà que ens hi tornem encara amb més força i que ens acostem cada cop més al dia en que veurem caure el sistema capitalista i l’abolició de les injustícies, misèries i desigualtats que genera. Fins que arribi el nostre dia, el de totes les oprimides, la lluita és i serà l’únic camí.

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa. Novembre 2010

Can Solador a judici…


A principis d’agost d’aquest any, ja fartes de veure’ns sense casa i veure milers de cases buides; vam entrar al nº16 del C/Antoni Torrella. Ens vam posar ràpidament a netejar i rehabilitar l’espai per convertir-lo en la vivenda on avui fem vida un grup nombrós de persones, totes nosaltres joves precaris sense prous recursos per emancipar-nos de la manera tradicional que se’ns exigeix.
Durant la primera setmana ens vam trobar el Sr. Josep, marit de la suposada propietària, a qui vam tractar de manera correcta en tot moment. En un principi ell també ho va fer, i ens va explicar que havien heretat la casa però que havien esperat massa en vendre-la, van especular i especular intentant treure el màxim benefici a una vivenda tancada i en perfecte estat. Quan va esclatar la crisi financera ja va ser massa tard.
Passats uns dies i sense avís previ, el matí del 8 d’agost es presenta al domicili una dotació d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra. Entren a l’interior d’aquest al·legant  que una veïna ha trucat dient que hem tirat runa al seu sac. No sabem ben bé on hem de tirar la runa, el que si sabem es que els antiavalots no acostumen a actuar per aquestes raons.

Aquell dia van identificar a 2 dels companys que estaven ajudar a rehabilitar la casa.

Ara fa dues setmanes, i degut a una visita fortuïta al jutjats de Terrassa ens assabentem que el Sr. Josep (marit de la suposada propietària) es en realitat el Sr. Manel, que ens va denunciar als Mossos d’Esquadra al mateix temps que ens oferia la clau de l’immoble, i que ha utilitzat la informació que li vam oferir de bona fe per confeccionar la denuncia. Les declaracions prèvies dels companys davant la justícia comencen avui 3 de novembre a les 12h als jutjats de terrassa, on hem convocat una concentració per tal de donar suport als 2 joves acusats d’usurpació de bens i immobles i recordem que els joves s’arrisquen a penes de 4 a 6 mesos de pena multa!

Pel dret a una vivenda digna!


Per la persecució de l’especulació!

Tots i totes amb Can Solador!