Archivo de desembre, 2013

Comunicat marxa torxes 2013

   Torna nadal i amb ell torna la hipocresia del consumisme més dur. Torna l’època en la que, per art de màgia, per un instant, ens fan pensar que la nostra misèria ha desaparegut, utilitzant les llums de colors i els regals com a sedants.

    Torna l’època en la que la solidaritat, d’una manera més o menys marcada pel poder, ha d’estendre’s a tot arreu, per poder netejar les nostres consciències i començar l’any amb el comptador a 0.

    Però la solidaritat, com l’entenem nosaltres, no és la mateixa que la que comparteixen les elits del poder. Perquè la solidaritat va molt més enllà de quatre dies a l’any.

    Solidaritat és compartir i aprendre de les companyes de lluita, és lluitar contra les desigualtats que patim totes en el nostre dia a dia, és destruir les dominacions a les que estem sotmeses, és crear alternatives al model establert, és ajudar als pobles oprimits en el seu camí cap a l’alliberament nacional, social i de gènere.

     Perquè la solidaritat és la tendresa dels pobles. Aquesta és la nostra solidaritat, la que es crea i construeix amb la lluita, amb el compromís. La que ens fa anar més enllà de les nostres fronteres i posar-nos en la pell de les nostres companyes, i ser conscients de que la seva opressió és la mateixa que la nostra.

     Aquesta és la consciència que va portar a la Lola i la Marina a lluitar. I aquesta és la consciència i la solidaritat que el poder no entén, interpretant-ho com a una amenaça i un atac al seu ordre.

    Aquesta és la consciència que pretén eliminar a través de detencions, empresonaments, tortures, dispersió…

   Però tot i així, aquesta consciència, la nostra consciència, no es destrueix, ans al contrari. Cada dia és més gran i més forta. I l’expressem a través de la nostra solidaritat. Amb la Marina i la Lola. Perquè sabem que la seva lluita és la nostra, perquè som conscients de que les seves detencions i posterior dispersió no és casualitat, sinó que està regit per una política molt concreta, aplicada a persones molt concretes.

   Mentre cada dia ens fartem de vorer empresaris i banquers omplint-se les butxaques amb els nostres diners, i de que siguin indultats pel govern de torn amb un cop a l’esquena, com si res no hagués passat, ens fartem també de vorer com les nostres companyes continuen patint en primera persona les conseqüències imposades de la solidaritat. La dispersió.

   Però la dispersió no sols afecta a la Lola i la Marina, a les seves famílies i amistats. Ens afecta a totes. A elles per la incertesa que suposa, i a nosaltres les conseqüències que patim per denunciar-la. I aquest és el cas del Ferran i el Gregori, dos companys encausats per denunciar la dispersió. Dos companys que s’enfronten a un judici a Madrid el proper 27 de març, on els acusen d’enaltiment de terrorisme, i on els demanen 2 anys de presó, 8 anys d’inhabilitació i 3000€ de multa.

   Però amb totes les seves amenaces i imposicions, no deixarem de ser solidàries i no renunciarem a la nostra lluita i el nostre compromís. Som conscients de que no hi som totes, que ens falten la Marina i la Lola. I cada any continuarem omplint els carrers amb la flama de la solidaritat, per il·luminar el camí de les nostres companyes per quan tornen a casa.

Per nadal les volem a casa!

Fins l’últim RESCAT, la lluita continua!

+info: www.amnistiarescat.cat

COMUNICAT PER LES MARXES DE TORXES 2013, REDACTAT PER MARINA BERNADÓ DESDE LA PRESÓ DE FLEURY (ESTAT FRANCÈS)

    Bona tarda a tots i a totes.

   Els anys passen i, a part d’unes canes i arrugues de més, aquí seguim, resistint i amb el nostre compromís ferm. El primer q voldria és agrair-vos a totes la vostra presència avui a la marxa de Torxes i també el suport q em feu arribar en forma de cartes, fotos o postals. Totes aquestes mostres de suport són molt importants per mi i m’ajuden a sentir-me més a prop de casa, del barri, de la meva terra. Són imprescindibles per fer front al dia a dia de la presó. Un dia a dia que no és gens fàcil.

   Fleury és la presó més gran d’Europa, un monstre, una màquina de destruir persones. Aquí dintre el control és total durant les 24 hores del dia: registres de cel·la regulars, registre per palpació i obligació de passar pels detectors de metalls per sortir al pati i per accedir a les visites, registre integral al sortir, controls de nit cada 2 hores, control de totes les comunicacions . . . L’ increment de les mesures de seguretat cal afegir-hi unes condicions de vida pèssimes que s’agreugen cada dia: mala qualitat del menjar, dutxes plenes de verdet que es cauen a trossos, cel·les mal aïllades del fred, 2 hores i mitja de pati al dia .

   Sóc conscient, però, de que la situació a les presons és només un fidel reflexa de la situació general que vivim. Al cap i la fi aquesta realitat és també la vostra en aquesta altre gran presó en que estan convertint el nostre món. Les notícies arriben, els col·legues i la família m’expliquen per carta per telèfon, a les visites q tot està molt fotut allà fora. Que costa arribar a final de mes, que han desnonat a la veïna després d’haver-se passat tota la vida pagant una hipoteca, que el meu cosí no pot anar a la universitat perquè li han retallat les beques, que al meu pare ja no li subvenciones els medicaments, que la col·lega segueix buscant una feina que li duri més de dos mesos, que els mossos assassinen als carrers del raval . . . . Aquesta és la nostra realitat: enduriment del control i de la repressió, i condicions de vida cada vegada més precàries en aquesta fase de reajustament del capitalisme a la que anomenen “crisi”.

   També hi ha altres notícies que són més esperançadores, i són aquelles que parlen d’iniciatives populars d’autogestió i auto-organització, de solidaritat, de milers de persones al carrer manifestant-se per cridar ben fort que ja n’hi ha prou, que per aquí ja no passem, que ara toca fer sentir la nostra veu i fer respectar els nostres drets, que volem la independència sense condicions, que volem un canvi radical del model social i el volem ara. Ara diuen que hi haurà referèndum, que ja hi ha data, que ja tenim les preguntes. Tothom està molt emocionat.

   Jo, coneixent de quin peu calcen alguns dels impulsors d’aquesta iniciativa, no m’acabo de creure que gosaran anar més enllà del fet simbòlic per fer insubmissió a l’estat i fer front a la repressió que, amb certesa, se’n derivarà. També penso que el trencament no vindrà només de depositar una papereta en una urna. Penso que els l’haurem d’arrencar amb les nostres pròpies mans, que ens haurem de mullar per anar més enllà, que la lluita ha de continuar per aconseguir la independència dels Països Catalans i el canvi social!!!!!

   Però encara tinc gravades al cap les increïbles imatges de les mobilitzacions dels darrers anys i és aquesta força popular la que m’omple de confiança. L’únic que ens queda es trencar les cadenes i agafar força popular la que m’omple de confiança. L’únic que ens queda és trencar les cadenes i agafar amb urgència el control de les nostres vides com a persones i com a poble.

Gràcies a tothom. Molta força i endavant amb la lluita!!!!! Visca la Terra!!!!

+info: www.amnistiarescat.cat

marxaarran

Marxa de torxes per la llibertat de les preses a Terrassa

marxamutmarxaarran

marxapresostrs13

NOTA DE PREMSA PREGUNTA PLE EN RELACIÓ A LA CAMPANYA: MÒNICA ABSOLUCIÓ, GIE DISSOLUCIÓ

El passat dijous 28 de novembre Solidaritat Antirepresiva de Terrassa (SAT) i la Candidatura d’Unitat Popular de Terrassa (CUP) vam presentar una sèrie de precs i preguntes al Ple de l’Ajuntament respecte la sentència del cas de Mònica.  Volem expressar la nostra disconformitat respecte la resposta que ens va donar el Govern Municipal ja que no ens va respondre, i en fer-ho, va ser molt superficial.

Tot i reconèixer que l’agent amb número de placa 153 s’havia excedit en les seves funcions no pensen emprendre cap acció, considerant que els fets no són prou greus. I sota el pretext d’una sentència que encara no és ferma eviten posicionar-se i prendre cap mesura al respecte. Tampoc no se’ns va contestar el cost del procés judicial, on el consistori s’hi va presentar com a acusació particular. Ni se’ns va facilitar els expedients disciplinaris que demanàvem dels agents del GIE.

Degut a que no és la primera vegada que demanem més transparència davant els abusos de poder, com per exemple amb  l’assassinat de Jonathan Carrillo, considerem que els Precs i preguntes com a mecanisme de participació ciutadana no son útils, entre d’altres, perquè no permet dret a rèplica.

Ens agradaria creure que l’Ajuntament està compromès amb la prevenció de la tortura, contra la impunitat i els abusos policials, però no veiem un posicionament clar sinó que més aviat una voluntat de permissivitat davant casos com aquests.

Terrassa, desembre del 2103

SAT

bastonerstrs

Xerrada sobre ELS BASTONERS SOLIDARIS i la repressió de l’Audiència nacional a Terrassa

bastonerstrs

jorbcn12

Jornades Contra els Abusos de Poder. De Pedro Álvarez a Juan Andrés Benitez 21 Anys d’Impunitat Policial

jorbcn12

+info: http://contraelsabusosdepoder.wordpress.com/