Solidaritat amb els i les preses

———————————————————————————————–

18-02-2014

LLIBERTAT FELIX! 27F CONCENTRACIÓ A TERRASSA EN SUPORT AMB ALS ANTIFEIXISTES DETINGUTS

felixtrs

———————————————————————————————–

20-12-2013

Comunicat marxa torxes 2013

Torna nadal i amb ell torna la hipocresia del consumisme més dur. Torna l’època en la que, per art de màgia, per un instant, ens fan pensar que la nostra misèria ha desaparegut, utilitzant les llums de colors i els regals com a sedants.

Torna l’època en la que la solidaritat, d’una manera més o menys marcada pel poder, ha d’estendre’s a tot arreu, per poder netejar les nostres consciències i començar l’any amb el comptador a 0.

Però la solidaritat, com l’entenem nosaltres, no és la mateixa que la que comparteixen les elits del poder. Perquè la solidaritat va molt més enllà de quatre dies a l’any.

Solidaritat és compartir i aprendre de les companyes de lluita, és lluitar contra les desigualtats que patim totes en el nostre dia a dia, és destruir les dominacions a les que estem sotmeses, és crear alternatives al model establert, és ajudar als pobles oprimits en el seu camí cap a l’alliberament nacional, social i de gènere.

Perquè la solidaritat és la tendresa dels pobles. Aquesta és la nostra solidaritat, la que es crea i construeix amb la lluita, amb el compromís. La que ens fa anar més enllà de les nostres fronteres i posar-nos en la pell de les nostres companyes, i ser conscients de que la seva opressió és la mateixa que la nostra.

Aquesta és la consciència que va portar a la Lola i la Marina a lluitar. I aquesta és la consciència i la solidaritat que el poder no entén, interpretant-ho com a una amenaça i un atac al seu ordre.

Aquesta és la consciència que pretén eliminar a través de detencions, empresonaments, tortures, dispersió…

Però tot i així, aquesta consciència, la nostra consciència, no es destrueix, ans al contrari. Cada dia és més gran i més forta. I l’expressem a través de la nostra solidaritat. Amb la Marina i la Lola. Perquè sabem que la seva lluita és la nostra, perquè som conscients de que les seves detencions i posterior dispersió no és casualitat, sinó que està regit per una política molt concreta, aplicada a persones molt concretes.

Mentre cada dia ens fartem de vorer empresaris i banquers omplint-se les butxaques amb els nostres diners, i de que siguin indultats pel govern de torn amb un cop a l’esquena, com si res no hagués passat, ens fartem també de vorer com les nostres companyes continuen patint en primera persona les conseqüències imposades de la solidaritat. La dispersió.

Però la dispersió no sols afecta a la Lola i la Marina, a les seves famílies i amistats. Ens afecta a totes. A elles per la incertesa que suposa, i a nosaltres les conseqüències que patim per denunciar-la. I aquest és el cas del Ferran i el Gregori, dos companys encausats per denunciar la dispersió. Dos companys que s’enfronten a un judici a Madrid el proper 27 de març, on els acusen d’enaltiment de terrorisme, i on els demanen 2 anys de presó, 8 anys d’inhabilitació i 3000€ de multa.

Però amb totes les seves amenaces i imposicions, no deixarem de ser solidàries i no renunciarem a la nostra lluita i el nostre compromís. Som conscients de que no hi som totes, que ens falten la Marina i la Lola. I cada any continuarem omplint els carrers amb la flama de la solidaritat, per il·luminar el camí de les nostres companyes per quan tornen a casa.

Per nadal les volem a casa!

Fins l’últim RESCAT, la lluita continua!

+info: www.amnistiarescat.cat

———————————————————————————————–

20-12-2013

COMUNICAT PER LES MARXES DE TORXES 2013, REDACTAT PER MARINA BERNADÓ DESDE LA PRESÓ DE FLEURY (ESTAT FRANCÈS)

Bona tarda a tots i a totes.

Els anys passen i, a part d’unes canes i arrugues de més, aquí seguim, resistint i amb el nostre compromís ferm. El primer q voldria és agrair-vos a totes la vostra presència avui a la marxa de Torxes i també el suport q em feu arribar en forma de cartes, fotos o postals. Totes aquestes mostres de suport són molt importants per mi i m’ajuden a sentir-me més a prop de casa, del barri, de la meva terra. Són imprescindibles per fer front al dia a dia de la presó. Un dia a dia que no és gens fàcil.

Fleury és la presó més gran d’Europa, un monstre, una màquina de destruir persones. Aquí dintre el control és total durant les 24 hores del dia: registres de cel·la regulars, registre per palpació i obligació de passar pels detectors de metalls per sortir al pati i per accedir a les visites, registre integral al sortir, controls de nit cada 2 hores, control de totes les comunicacions . . . L’ increment de les mesures de seguretat cal afegir-hi unes condicions de vida pèssimes que s’agreugen cada dia: mala qualitat del menjar, dutxes plenes de verdet que es cauen a trossos, cel·les mal aïllades del fred, 2 hores i mitja de pati al dia .

Sóc conscient, però, de que la situació a les presons és només un fidel reflexa de la situació general que vivim. Al cap i la fi aquesta realitat és també la vostra en aquesta altre gran presó en que estan convertint el nostre món. Les notícies arriben, els col·legues i la família m’expliquen per carta per telèfon, a les visites q tot està molt fotut allà fora. Que costa arribar a final de mes, que han desnonat a la veïna després d’haver-se passat tota la vida pagant una hipoteca, que el meu cosí no pot anar a la universitat perquè li han retallat les beques, que al meu pare ja no li subvenciones els medicaments, que la col·lega segueix buscant una feina que li duri més de dos mesos, que els mossos assassinen als carrers del raval . . . . Aquesta és la nostra realitat: enduriment del control i de la repressió, i condicions de vida cada vegada més precàries en aquesta fase de reajustament del capitalisme a la que anomenen “crisi”.

També hi ha altres notícies que són més esperançadores, i són aquelles que parlen d’iniciatives populars d’autogestió i auto-organització, de solidaritat, de milers de persones al carrer manifestant-se per cridar ben fort que ja n’hi ha prou, que per aquí ja no passem, que ara toca fer sentir la nostra veu i fer respectar els nostres drets, que volem la independència sense condicions, que volem un canvi radical del model social i el volem ara. Ara diuen que hi haurà referèndum, que ja hi ha data, que ja tenim les preguntes. Tothom està molt emocionat.

Jo, coneixent de quin peu calcen alguns dels impulsors d’aquesta iniciativa, no m’acabo de creure que gosaran anar més enllà del fet simbòlic per fer insubmissió a l’estat i fer front a la repressió que, amb certesa, se’n derivarà. També penso que el trencament no vindrà només de depositar una papereta en una urna. Penso que els l’haurem d’arrencar amb les nostres pròpies mans, que ens haurem de mullar per anar més enllà, que la lluita ha de continuar per aconseguir la independència dels Països Catalans i el canvi social!!!!!

Però encara tinc gravades al cap les increïbles imatges de les mobilitzacions dels darrers anys i és aquesta força popular la que m’omple de confiança. L’únic que ens queda es trencar les cadenes i agafar força popular la que m’omple de confiança. L’únic que ens queda és trencar les cadenes i agafar amb urgència el control de les nostres vides com a persones i com a poble.

Gràcies a tothom. Molta força i endavant amb la lluita!!!!! Visca la Terra!!!!

+info: www.amnistiarescat.cat

———————————————————————————————-

20-12-2013

Marxa de torxes per la llibertat de les preses a Terrassa

marxamut

marxaarran

marxapresostrs13

———————————————————————————————–

Campanya PRESÓ = TORTURA, judici a 13 carcellers acusats de tortures

gata1

Tornem el divendres 19 d’abril al C.P. l’Atzur amb els companys de SAT i Gata Àcrata!

18:00h Obrim kafeta a l’Atzur amb exposició de cartes, poemes i denuncies des de dins de la presó i distribuïdora de llibres pro-presos (beneficis destinats a campanya PRESÓ = TORTURA)

19:00h Comença la xerrada sobre el judici a 13 carcellers acusats de tortures després del motí de Quatre Camins de 2004. Venen del grup de suport i algunes de les victimes

21:00h Sopar popular  (beneficis destinats a campanya PRESÓ = TORTURA)

1:30h Tanquem kafeta

Activitat realitzada al Casal Popular l’Atzur, C/ Arquímedes 89, Terrassa

http://torturesquatrecamins2004.wordpress.com/

————————————————————————————————-

16/12/2012

Per nadal volem les preses polítiques a casa!

——————————————————————————————–

30-8-2012

Manifestació per la llibertat de les preses polítiques l’11 de setembre

—————————————————————————————————–

17-07-2012

Entre totes trenquem el silenci

 

SAT20072012-01-01

———————————————————————————————————–

14-06-2012

Marxa de cotxes a Can Brians per la llibertat de l’Andreu

———————————————————————————————————–

7-06-2012

XERRADA: “Davant la repressió, fem un pas endavant. LLIBERTAT RUBÉN I ANDREU”

————————————————————————————————————-

5-06-2012

Castigan a Rodrigo Lanza con el segundo grado penitenciario

Notícia a Kaos en la Red:
No son buenas noticias las que nos llegan desde Barcelona sobre el caso de Rodrigo Lanza (4F). A Rodri lo vuelven a castigar. Pero esta vez Rodri ha dicho basta, y ha decidio no volver a jugar a la mentira de la rehabilitación. “La lucha por la verdad, es la lucha por la libertad”.

No son buenas noticias las que nos llegan desde Barcelona sobre el caso de Rodrigo Lanza (4F). Una vez más damos voz enAraInfo a Mariana, la madre de Rodri. Mariana con la voz rota nos escribe esta dura carta, una carta donde las luces del pasado vuelven a iluminar con demasiada fuerza, la pesadilla vuelve a nuestras cabezas… A Rodri lo vuelven a castigar.

Pero esta vez Rodri ha dicho basta, y ha decidio no volver a jugar a la mentira de la rehabilitación, ha tomado su decisión y nosotros y nosotras no sólo la aceptamos sino que la apoyamos. Rodrigo posiblemente cumpla entera su condena, pero lo hará como ha sido siempre, una persona integra y coherente, una persona de la que todas y todos hemos aprendido algo: “La lucha por la verdad, es la lucha por la libertad”.

Ahora Rodrigo necesita más que nunca nuestro apoyo y cariño. Escribámosle todas y todos. Su nueva dirección es esta:

Rodrigo Lanza Huidobro
C.P. Cuatre Camins (MR2)
Apt. Correos 335
08400
Granollers
Barcelona

Barcelona.- Viernes 1 de junio 2012 | Hola a todas y todos, estas palabras me van a costar mucho y seguramente saldrán confusas… esta tarde estuve con Rodrigo. Pero nuevamente atrás de un vidrio y durante pocos minutos.

Por la mañana llamó un amigo suyo de la cárcel, quien me dijo que Rodrigo ya no estaba en el módulo abierto, que se lo habían llevado, lo que significaba volver al segundo grado (que le quitan el permiso para salir a trabajar).

Llamé a la cárcel y me comunicaron que estaba en “ingresos” que es una habitación cerrada y sin comunicación.

Rápidamente fui a la cárcel por la tarde  y me dicen que ha sido trasladado al  módulo 2.

Rodrigo anteriormente había estado en el  módulo 3, luego en el M.S.O.B. (módulo abierto de salida), pero el 2 es un paso atrás.

Pude entrar a verlo. Los funcionarios de ventanillas son los mismos de antes, los de ingreso también… volvieron mil imágenes que esperaba hubiesen quedado en el pasado.

Rodrigo está bien. Delgado. Mucho más delgado. Una semana se nota visiblemente.

Trataré de explicar sus palabras. Me pidió que las comunicara.

Me dijo que habló con la asistente social explicándole todo. Ella, Lourdes, dice que tendría que haber avisado, durante su permiso, si salía del espacio físico de su trabajo. Rodrigo se mantuvo siempre en la postura de que si hubiese sabido que durante un permiso tenía que avisar donde estaba, hubiese llamado y asunto resuelto, pero no lo sabía. Lourdes diciendo que le habían dicho que informara todo.

Lourdes también le decía “es que tu caso es un caso particular”, lo que muestra la presión política que hay.

Al final Rodrigo destruido, y ella, Lourdes, le dice “tu estás preso y te vamos a hacer sentir la cárcel”.

Me contó que todos “flipaban” con lo que le estaba pasando. Otros presos llegaron con el esa noche, y también habían tenido un control en el trabajo, donde no estaban. Les hicieron pruebas de droga y alcohol y ellos dieron positivo, Rodrigo no. Sin embargo los otros presos tuvieron de castigo solo el fin de semana, y ya sabemos en qué quedó el “castigo” de Rodrigo.

También me contó que los mismos tutores de otras juntas de tratamiento no podían creer el castigo que le daban, y todos alucinaban con ello.

Rodrigo le dijo a su tutora que si lo iban a cambiar a segundo grado, mejor lo cambiaran de módulo, que no lo dejaran en el MSOB (aclaro que el MSOB está hecho para gente que está saliendo, pero si dejan allí con un segundo grado, es decir sin salir a trabajar ni nada de eso, es mejor un módulo cerrado donde hay actividades, biblioteca, etc.).

Bueno, dicho esto cogen a Rodrigo y lo trasladan al módulo cerrado.

El traslado de un módulo a otro, con pocos metros de distancia, fue en un coche de mossos d’esquadra y ¡¡¡¡Rodrigo esposado!!!!. Me contó que le dio risa, y se fue silbando, ante la incredulidad de los mossos. Claro, ¡¡¡tanta cosa para dar dos pasos!!!!.

Llegando lo tuvieron en ingresos hasta una hora antes de que yo entrara a verlo. Me dice que cuando salió vio personas conocidas de antes, que le preguntaban qué había sucedido.

Me dice que la única posibilidad de salir que tiene es apelar al Juez de Vigilancia penitenciaria. Eso haremos.

Me dijo que ahora tiene que tener otra “Junta de tratamiento”, que debe hacer un informe en tres meses, para después empezar a otorgar una salida de uno o dos días al mes… todo esto significa que con suerte está saliendo una semana dentro de cinco meses ¡y le quedan siete de condena!.

Así que resolvió que va a escribir una carta en la que rechaza la junta de tratamiento, y se hace cargo de que pasará los siete meses restantes en prisión.

Es decir, prefiere no salir en siete meses que volver a participar en el juego de la rehabilitación falsa que ya conoce.

Al menos estará tranquilo y saldrá con la cabeza en alto.

Me pidió comunicar todo, me dijo que escribirá y que saluda a todas y todos.

Yo entré a verlo haciendo un esfuerzo enorme para que no vea lo débil que estoy, y salí con fuerzas y con un orgullo enorme.

Les quiero decir eso, Rodrigo tomó la decisión de no ceder y de no participar más en las falsedades de la llamada “rehabilitación” y yo lo vi firme y fuerte.

Tenemos que denunciar la injusticia de lo que están haciendo.

¡Gracias a todos ¡nuevamente! por todo el apoyo recibido. Un abrazo.

——————————————————————————————————–

4-06-2012

Presentació del documental “En quart grau

4t grau

+info:http://www.catalanfilmsdb.cat/ca/produccions/documental-curtmetratge/en-quart-grau/3444/

———————————————————————————————————–

6-03-2012

Passi de video: DESMUNTANT el 4f

cartell: DESMUNTANT EL 4F

 DESMUNTANT EL 4F

DIVENDRES 9 DE MARÇ DE 2012

PASSI DE VIDEO (20h) i SOPADOR

 

+ info: http://www.desmontaje4f.org

 Patricia Heras: Ni oblit Ni perdó!!!

Llibertat Rodrigo Lanza!!!    

tot al Kasalet (Kasal Okupat Joan Berney) C/ Societat nº4 de Terrassa

————————————————————————————————————

2 de Gener de 2012

BUS DES DELS PAÏSOS CATALANS A EUSKAL HERRIA el 7 de gener

En motiu de la manifestació que es celebrarà a Bilbo el dia 7 de gener en defensa dels i les preses polítiques, dins del nou marc polític a Euskal Herria, un grup de persones hem considerat necessari la presència de companys i companyes dels Països Catalans per donar suport i participar d’aquest nou context.

Aquesta manifestació va acompanyada d’un seguit de demandes clares i bàsiques per a un procés de pau, dirigides a les autoritats pertinents perquè les posin en funcionament de manera immediata:

1 – Que els i les preses basques siguin traslladades a Euskal Herria.

2 – La derogació de la doctrina 197/2006 que s’aplica a l’Estat espanyol que suposaria la sortida de les i els presos que ja han complert la seva condemna.

3 – La desactivació de la Cadena Perpètua que s’imposa a l’Estat francès, donant pas així a la llibertat condicional dels i les preses polítiques.

4 – L’alliberament de les i els presos que han complert tres quartes parts de la seva condemna.

5 – L’alliberament de les i els presos greument malalts i la presa de mesures per a l’assistència sanitària adequada de les i els presos que pateixen diverses malalties.

6 – Que la política penitenciària que apliquen els Estats espanyol i francès es situï en claus de resolució per incidir en positiu a la via oberta per a la solució del conflicte que viu el País Basc.

Per aquest motiu s’ha organitzat un autobús que sortirà el dissabte 7 de gener del 2012 des del barri de Sants (7:30 del matí) fins a Bilbo. Aquest arribarà al migdia per a participar a la manifestació a les 17:30 de la tarda. Tornarem diumenge al matí cap a Barcelona.

El preu de l’autobús serà d’un màxim de 40 euros i us hi podeu apuntar fent un e-mail a bus7gener@gmail.com o a les llistes que trobareu a la Torna (Gràcia) o al Casal Independentista de Sants.

cartell de l’autobús dels PPCC a Euskal Herria: 7 de GENER A BILB a4

 

Per signar el manifest de la manifestació a nivell individual o col·lectiu podeu anar a la següent pàgina web, on hi ha el manifest i on podeu signar: http://kolosalaizangoda.info/

———————————————————————————————————-

23-12-2011

MARXA DE TORXES de TERRASSA 2011

Nou anys després, ens seguim trobant per Nadal ala Plaçadel Poble de Terrassa, davant l’Ajuntament, per a recordar que encara no hi som totes, que falten els i les preses polítiques catalanes. Terrassa no és l’únic municipi dels Països Catalans que surt al carrer per a recordar que tenim persones empresonades per qüestions polítiques, que són jutjades pels mateixos tribunals franquistes que fa més de trenta anys ja jutjaven i reprimien als nostres pares, mares, avis i àvies. Enguany s’ha fet marxa de torxes a Sabadell, Vilafranca, Barcelona, Hospitalet i Igualada, mostrant la consolidació d’aquest tipus d’actes, i la determinació que es té per a recordar, any rere any, que hi ha persones que no poden estar entre nosaltres perquè romanen segrestades en presons catalanes, espanyoles, franceses i aquest any també Irlandeses.

A Terrassa seguim celebrant que després de molts anys, ja no tenim presos i preses polítiques de la ciutat, i no oblidem tot el que comporta. Per això, volem fer una forta abraçada a les familiars, amigues, companyes i grups de suport a les preses, que quotidianament han de lluitar per obtenir diners per pagar les defenses dels judicis farsa; lluitar amb els milers de quilòmetres generats per les polítiques de dispersió (i amb la major probabilitat de tenir accidents de trànsit i la gran despesa econòmica que tot això comporta).Recordem les persones que han de lluitar amb les restriccions en les visites, pertinences i la correspondència, abús emparat pel règim FIES i DERT (declarats il•legals segons la sentència dela Secció5 del Tribunal Suprem, pel magistrat Peces Morate el 11.09.2003). Recordem les que han de lluitar per sobreviure als records de les detencions, a vegades sota la llei antiterrorista (incomunicació, tortures, pèrdua de drets fonamentals, etc), i els records del dia a dia en el sistema penitenciari no absent en les cartes i locutoris; les que han de lluitar per aconseguir una bona assistència mèdica de confiança o un règim especial segons la salut del pres o presa. Lluitar en definitiva contra uns estats opressors que no només castiguen a la dissidència amb presó, sinó que també segueixen reprimint a les persones empresonades i castiga al seu entorn.

Per aquest motiu seguirem convocant  des de SAT concentracions, xerrades i actes de tot tipus, per recordar i donar suport a totes aquelles persones que per motius polítics es troben preses, i que a més, segueixen lluitant des de dins. La més gran de les abraçades és per a ells i elles.

LOLA, MARINA, JORDI, ROGER I RODRIGO US VOLEM A CASA!!!

ON HI HA LLUITA HI HA REPRESSIÓ!

ON HI HA REPRESSIÓ HI HA SOLIDARITAT!


      +info:     Marina, Lola i Jordi a rescat.wordpress.com

                       Jordi a www.lockedup.cat

                       Rodrigo a 4f.noblezabaturra.org

—————————————————————————————————

20-12-2011

Marxa de torxes a Terrassa per les preses polítiques

CARTELL: PRESESXNADAL2011

DISSABTE 24 DE DESEMBRE A LES 19H

A LA PLAÇA DEL POBLE (ANTIC RAVAL DE MONTSERRAT)

9ª MARXA DE TORXES A TERRASSA EN SOLIDARITAT AMB ELS I LES PRESES POLÍTIQUES CATALANES

PER NADAL US VOLEM A CASA!!!

LLIBERTAT MARINA, LOLA, JORDI, ROGER I RODRIGO

———————————————————————————————–

13-12-2011

Marxa de torxes 2011 per la llibertat de les preses polítiques

COMUNICAT DE RESCAT:

Com cada any des de Rescat organitzem la marxa de torxes solidaria amb les preses polítiques catalanes, perquè volem les nostres preses a casa.

Les dades de les Marxes son els propers 16 i 17 de desembre, el dia 16 a diverses poblacions dels Països Catalans  i el dia 17 la Marxa de Torxes a Barcelona, a les 19h a Rambla Canaletes.

Perquè volem que la Lola,  la Marina, el Jordi i la resta de presos i preses polítiques tornin a casa, la flama de les torxes ens il·luminaran un any més el camí.

També podeu escriure a les preses per nadal:

Marina Bernadó Bonada (353 922 Y)

    Maison D’Arrêt De Fleury Merogis (femmes)

   9, Avenue des Peupliers / 91700

   Sainte Genevieve des Bois Cedex / Paris

Dolores López Resina

   Maisom D’Arrêt de Rennes (femmes)

   18 bis, Rue de Châtillon / BP 3107

   F-35031 Rennes Cedex

Jordi Grau Año

   Módulo 3 / Centro penitenciario Madrid IV

   Apdo. Correos 195 Navalcarnero

   28600 Madrid

Perquè volem triar lliurement el nostre futur.

I perquè volem viure lliures en una Terra Lliure.

Visca la Terra.


--------------------------------------------------------------
29 de Novembre de 2011

Xerrada de l’ACTIVISTA CATALÀ EMPRESONAT A IRLANDA

cartell
DIVENDRES 2 de DECEMBRE de 2011
Xerrada de l’ACTIVISTA CATALÀ EMPRESONAT A IRLANDAObertura del casal 18h + Xerrada 20h + Sopador 21h
tot al Kasal Okupat i Autogestionat Joan Berney “Kasalet”
C/Societat nº 4 (Terrassa)
www.sat-terrassa.cat
+ info:
www.lockedup.cat
----------------------------------------------
29/04/2011

Patrícia Heras: Ni Oblit, Ni Perdó!!!

La manifestació per la mort de Patrícia Heras desafia la pluja i acaba a Wad-ras

veure video:http://www.vilaweb.cat/noticia/3879225/20110429/manifestacio-mort-patricia-heras-desafia-pluja-acaba-wad-ras.html

La jove es va suïcidar després de sis mesos en presó condemnada pels incidents de Sant Pere Més Alt on un membre de la Guàrdia Urbana va rebre un cop que el va deixar tetraplègic · La noia va defensar sempre la seva innocència

Centenars d’amics i companys de Patricia Heras es van manifestar ahir en record de la noia, condemnada a tres anys de presó per lesions a agents de la guàrdia urbana i que dimarts passat es va suïcidar. Amb pancartes que portaven lemes com ‘Impunitat+Muntatge+Repressió = Assassinat. Patri no t’oblidem’ o ‘Qui sembra la misèria, recull la ràbia’, els manifestants van sortir del Forat de la Vergonya i malgrat la intensa pluja van caminar fins a la presó de dones de Wad-ras, al Poblenou, on Heras complia condemna (vegeu-ne aquesta crònica en vídeo).

A la porta de la presó, els manifestants van encendre torxes i esplemes, van fer un minut de silenci i van llegir un manifest que criticava el procés tant policíac com  judicial que va acabar amb la condemna a Heras basant-se en uns fets poc clars. Algunes preses van aplaudir els manifestants des de les finestres de la presó i van cridar ‘Patri, t’estimem’. I unes quantes internes que eren fora de la presó perquè es troben en règim de tercer grau i només hi han de passar la nit es van esperar a la porta que s’acabés la concentració per accedir al recinte.

En un ambient tens però clarament pacífic i emotiu, els manifestants van aplegar les torxes i espelmes davant de la porta de la presó per fer-hi una petita foguera. Tot seguit van anar marxant fins que van deixar la foguera tota sola i les sis furgones dels mossos d’esquadra que havien seguit bona part de la marxa, sense haver hagut d’intervenir en cap moment. Pocs minuts després, dos agents de la policia van apagar el foc amb un extintor.

Els fets del 4 de febrer de 2006

Els fets van passar el 4 de febrer de 2006 quan la guàrdia urbana intentava acabar amb una festa en una casa pressumptament okupa (el moviment okupa va desmentir que tingués relació amb aquell edifici) al carrer de Sant Pere Més Alt. En els incidents un membre de la guàrdia urbana va ser agredit amb un test llençat des d’un balcó que li va causar una ferides gravíssimes que l’han deixat en estat vegetatiu. Aquesta versió va ser explicada per l’aleshores batlle de la ciutat, Joan Clos. Tot i això, després es va canviar la versió oficial i es va afirmar que les ferides havien estat causades per una pedra. Patrícia Heras, en qualsevol cas, no va ser acusada d’això sinó del posterior llançament d’una tanca contra la policia, acusació que ella nega, tot afirmant que ni tan sols era al lloc dels fets.

Ella mateixa havia relatat en el seu bloc una versió dels fets contrària a la versió acceptada pel tribunal i sempre s’havia declarat innocent.

El gener de 2008 va ser jutjada a l’Audiència Provincial de Barcelona i condemnada, amb Alfredo Pestana, a tres anys de presó per atemptat contra l’autoritat. Els condemnats van recórrer al Tribunal Suprem espanyol, que el 3 de juny de 2009 va ratificar la sentència imposada per l’audiència. Posteriorment van demanar un indult al consell de ministres que no els va ser concedit. A l’octubre de 2010 Patricia Heras va ingressar a la presó de Wad Ras de Barcelona i el 18 de desembre de 2010 va passar a la secció oberta, amb l’obligació de tornar a dormir cada dia a la presó. El 26 d’abril de 2011 es va suicidar a casa seva.

Per aquests fets hi ha en presó tres persones més: Juan Pintos, Alex Cisterna i Rodrigo Lanza.

Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures que van rebre els tres detinguts principals. Heras també havia denunciat maltractaments.

Font: notícia de vilaweb

—————————————————–

20/12/2010

COMUNICAT DE LA MARXA DE TORXES

de TERRASSA 2010

Enguany ens trobem altre cop a Terrassa, com a molts altres municipis d’arreu dels països catalans per a recordar que encara no hi som totes.

Aquest any però, a Terrassa estem de celebració, ja que han finalitzat condemna les nostres companyes Zigor, Diego, Franki, i Laura, i podran passar un nadal  en “llibertat” a prop de les seves.

Tot i així ens veiem obligades a convocar un any més una concentració on es recordi que encara tenim preses polítiques, i que se’ls hi vulneren els drets quotidianament, tant a elles com a les seves famílies i amigues. Mitjançant règims d’aïllament i de repressió utilitzats dins les presons, en el marc dels règims FIES i DERT, declarats il•legals segons la sentència de la Secció 5 del Tribunal Suprem, pel magistrat Peces Morate el 11.09.2003. A més de la dispersió, que vulnera els drets dels i les preses com dels seus familiars, amics i companys, ja que allunya a la presa de casa seva i del seu entorn amb tot el que comporta.

Totes aquestes mesures pròpies d’una dictadura amb la que es castiga i s’intenta exterminar a les veus dissidents amb el sistema. Aquesta és la realitat de la Marina, la Lola i totes aquelles persones preses per distintes lluites que omplen les presons espanyoles.

Per aquest motiu seguirem convocant concentracions, xerrades i actes de tot tipus per recordar i donar suport a totes aquelles persones que per la seva lluita política contra aquest sistema capitalista  i repressor es troben preses.

 

ON HI HA LLUITA HI HA REPRESSIÓ!

ON HI HA REPRESSIÓ HI HA SOLIDARITAT!

———————————————————————————————

29/11/2010

En Franki de Terrassa finalitza el compliment de la condemna del “cas de la bandera”

El dimarts 23 de Novembre del 2010 en Franki va finalitzar el compliment de la condemna de 2 anys i 7 mesos de presó pel “cas de la bandera”.

En Franki, un conegut activista de les lluites socials de Terrassa com l’okupació, l’antifeixisme, la lluita contra la repressió i per la llibertat dels i les preses, etc., va ser jutjat i condemnat al 2004 per haver estripat la bandera espanyola del balcó de l’ajuntament de Terrassa i haver causat desordres i agredit a 4 agents de la policia municipal. Una acusació que no es va poder demostrar en cap moment del judici degut a la inexistència de proves. Tot i així, el jutge Enrique Rovira del Canto, antic fiscal militar durant la dictadura i ascendit a l’Audiència Provincial de Barcelona després del judici, el va condemnar tot mostrant el seu tarannà fosc i repressiu de temps ja passats (o no tant). I demostrant la clara intencionalitat política del judici i la condemna, que no és altra que la de reprimir a totes les persones que lluiten per denunciar i abolir les desigualtats i misèria que genera el sistema capitalista en el que vivim i patim.

La sentència va ser recorreguda a l’Audiència Provincial de Barcelona la qual la va rebutjar al 2005. Aquell mateix any l’ajuntament de Terrassa i diverses persones i entitats van demanar un indult i paral·lelament es va presentar recurs al Tribunal Constitucional. Al 2006 van denegar l’indult i al 2008 van rebutjar el recurs.

Durant aquests anys les campanyes de denúncia al carrer del “cas de la bandera”, organitzades per Solidaritat Antirepressiva de Terrassa i diverses assemblees, col·lectius i persones, van generar una gran onada de solidaritat que juntament amb la lluita judicial van aconseguir aturar l’empresonament fins a dues vegades. Però finalment a finals d’abril del 2008 en Franki va ser detingut sense previ avís i empresonat, primer a la presó Model de Barcelona i després a la presó de Brians 2.

La gran resposta que es va donar en contra de l’empresonament va fer que se li concedís el 3er grau ben aviat, però no va poder aconseguir la llibertat total ni que es reconegués el caràcter polític de la condemna i empresonament tal i com demanava la campanya i la lluita al carrer. Així doncs, en Franki, va continuar la condemna de presó en règim de 3er grau a la presó Model de Barcelona, havent d’estar a la presó de 8 a 10 hores a partir del vespre i nit, de diumenge a dijous. En aquesta situació va estar des de mitjans de juny del 2008 fins a mitjans de gener del 2010 quan se li va aplicar la llibertat condicional, havent d’anar a firmar cada mes i sense poder abandonar el país, fins que aquest dimarts 23 de Novembre ha finalitzat completament el compliment de la sentència, de la qual encara restaran 3 anys per cancel·lar-ne els antecedents.

Des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa li donem la benvinguda a en Franki i el seu retorn a la llibertat completa (o casi) i agraïm la seva fermesa durant el compliment de la sentència i el fet que mai hagi deixat de lluitar durant tot el compliment d’aquesta.

I per finalitzar el comunicat, però mai la lluita, no el volíem acabar sense agrair tot el suport i la solidaritat que hem rebut durant tot el temps que ha durat la campanya per la llibertat d’en Franki per part de totes les persones, col·lectius i entitats dels moviments socials de Terrassa, i també per descomptat de tota la gent d’altres pobles i viles, d’organitzacions antirepressives, assemblees d’okupes, assemblees de joves, casals i ateneus, centres socials, de l’àmbit llibertari, autònom, independentista,… i d’un llarg etcètera que seria impossible de reflectir completament.

Mai podrem oblidar que gràcies a l’esforç de totes vam aconseguir aturar l’empresonament fins a dues vegades, que es van fer xerrades per tot arreu, que es van realitzar centenars d’accions, actes, concentracions,… que gràcies a a totes vam fer que el nostre company mai estigués sol, i el més important és que es va mostrar una unió i una organització que va aconseguir posar contra les cordes als nostres enemics jutges i polítics en diverses ocasions i que va fer que mostressin la seva veritable cara de repressors, violents i mentiders. Va quedar ben clara la nostra força i la consciència de que mai ens faran creure, mai ens podran callar, per molt que ens agredeixin, desallotgin, detinguin, ens jutgin o fins i tot ens empresonin l’únic que aconseguiran serà que ens hi tornem encara amb més força i que ens acostem cada cop més al dia en que veurem caure el sistema capitalista i l’abolició de les injustícies, misèries i desigualtats que genera. Fins que arribi el nostre dia, el de totes les oprimides, la lluita és i serà l’únic camí.

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa. Novembre 2010

———————————————————————————————

18/10/2010

———————————————————————————————–

26/08/2010

Comunicat de SAT davant la repressió en els

actes de benvinguda a la Laura

Després de nou anys, tenim de nou la Laura al carrer, amb els seus. Nou anys en els quals s’ha mantingut ferma en les seves conviccions i en la seva lluita, i dels quals ha complert fins l’últim dia.
Durant tot aquest temps la Laura ha viscut la tortura, la dispersió i l’aïllament, fet que no és una excepcionalitat, sinó que en realitat és una quotidianitat que desgraciadament viuen quasi mil presos i preses polítiques.

  • recordem el centenar de denúncies anuals a l’estat espanyol per tortures (ja sigui en el marc de la llei antiterrorista; com en el marc de la llei d’estrangeria o qualsevol detenció ordinària, denunciat per diferents col•lectius i fins hi tot, a l’informe “Sal en la herida” d’Amnistia Internacional i per organismes pels Drets Humans de l’ONU
  • també recordem l’existència de règims d’aïllament i repressió dins de les presons en el marc dels règims FIES i DERT, declarats il•legals segons la sentència de la Secció 5 del Tribunal Suprem, pel magistrat Peces Morate el 11.09.2003;
  • finalment l’existència de la dispersió, que vulnera els drets dels i les preses com dels seus familiars, amics i companys, ja que allunya a la presa de casa seva i del seu entorn amb tot el que comporta (La Laura durant aquests 9 anys ha arribat a estar a més de 1200 quilòmetres de casa seva, pretenent aïllar-la i posant en perill les vides d’aquells que cada setmana es desplaça’n per veure els seus.)

Totes aquestes mesures pròpies d’una dictadura amb la que es castiga i s’intenta exterminar a les veus dissidents amb els sistema, són la realitat de la Marina, la Lola i totes aquelles persones preses per distintes lluites que omplen les presons espanyoles.
Des de Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa volem denunciar l’assetjament d’aquest últims dies cap als col•lectius i entitats que volien donar la benvinguda a la Laura i cap aquells mitjans d’informació alternatius que no han fet altre que informar en un país sense llibertat d’expressió. Així que denunciem:

  1. L’assetjament que està realitzant l’Audiència Nacional, a Rescat, SAT i la Comissió de Festes Populars del barri de Gràcia, que han donat suport als actes de benvinguda de la nostra companya Laura. Actes que prohibeixen perquè són una mostra més de la dissidència, i un tribunal com el TOP (ara Audiència Nacional) no ho pot permetre, ja que la seva funció és la repressió política al mes pur estil d’una dictadura, on la llibertat d’expressió i la dissidència política no tenen lloc. Com també denunciem les pressions del Ministeri d’Interior a CGT per el seu recolzament a les convocatòries de benvinguda.
  2. Volem denunciar tota aquesta política il•legalitzadora que prohibeix la lliure manifestació i expressió. En la interlocutòria judicial distribuïda als mèdia per il•legalitzar l’acte, posa l’accent en la criminalització de diversos mitjans de comunicació no comercials, entre els quals Llibertat.cat i Kaosenlared o blogs com el de aj-gracia.blogspop.com i sareantifexista.blogspop.com. El contingut de l’auto assenyala webs de col.lectius polítics i mitjans informatius com Kaos en la Red com a responsables de la difusió de l’acte de benvinguda a Riera pel sol fet d’haver cobert informacions d’interès públic.
  3. Recordar que l’Audiència Nacional espanyola en mans de Pablo Ruz va admetre a tràmit el recurs interposat pel grup ultradretà Dignitat i Justícia i la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que demanaven que impedís l’acte de benvinguda a Laura Riera.
  4. Donar tot el nostre suport a les persones detingudes i identificades durant tot el dissabte. Tant aquelles que van ser identificades, registrades i fotografiades anant a la presó de Can Brians I, com a donar la benvinguda a la Laura.

Així com volem denunciar l’estat policial del dissabte 21 a Gràcia, on a més d’impedir l’acte programat, van detenir en Martí, portaveu de la Coordinadora de Festes Populars mentre llegia un comunicat per desconvocar l’acte, i va quedar en llibertat a les 12h del matí del diumenge, amb els càrrecs de desobediència, resistència a l’autoritat, i haver desobeït una ordre judicial. I volem denunciar també que durant la càrrega indiscriminada enmig d’un correfoc infantil ple de famílies i nens a Gràcia, van haver ferits i també van ser detinguts dos persones acusades de desordres, desobediència i resistència a l’autoritat. Altres persones van ser identificades pels carrers de Gràcia i també va haver un grup de persones van ser segrestades a la plaça del Respall, on no es deixava entrar ni sortir a ningú.

Ara més que mai seguim fermes, i com a col•lectiu antirepressiu seguirem donant el nostre suport als actes antirepressius i a les persones represaliades per l’estat espanyol, la generalitat o qualsevol ajuntament per les seves veus dissidents amb el sistema capitalista i els seus estats repressius i feixistes. D’aquesta manera donem tot al nostre suport als brindis pels presos i preses polítiques a on sigui, perquè tenim el dret i el deure de fer actes en suport a totes aquelles persones que són represaliades per la seva lluita al carrer contra aquest sistema opressor i capitalista..

UN COP MÉS BENVINGUDA LAURA!!!!

ON HI HA LLUITA HI HA REPRESSIÓ!
ON HI HA REPRESSIÓ HI HA SOLIDARITAT!

 

———————————————————————————————-

 

20/08/2010

CAJEI: Benvinguda a casa Laura!

Aquest dissabte, 21 d’agost surt en llibertat la Laura Riera, presa política catalana. Després de 9 anys a les presons espanyoles la Laura estarà novament al carrer.

La Laura va ser detinguda com a part del mateix procés que en Zigor i en Diego, i com ells, acusada de col·laboració amb banda armada. Torturada pels Cossos de Seguretat de l’Estat i empresonada pel seu compromís polític la Laura va ser un cap de turc per avisar als moviments socials de que l’Estat es defensarà amb urpes i dents contra qualsevol persona solidaria que vulgui lluitar per aconseguir una societat més justa i lliure.

Des de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) celebrem la llibertat de la Laura i li donem la benvinguda als carrers dels Països Catalans. Per això donem suport a la convocatòria de Rescat (Col·lectiu de suport a presos i preses polítiques catalanes) del proper dissabte 21 d’agost a les 19 hores a la Plaça del Raspall.

Davant d’aquest acte de benvinguda i celebració per la llibertat d’una lluitadora hi ha qui el vol prohibir. Sota el pretext de que amb aquest acte es fa apologia del terrorisme el Partit Popular, Ciudadanos i l’Associació Catalana de Victimes d’Organitzacions Terroristes volen coartar, amb la força, la llibertat d’expressió. Terrorisme és la capacitat d’algú per imposar el terror sobre una població. Però què fa més por la lluita per la llibertat d’un poble o el 1.200.000 persones aturades als Països Catalans, que el 90% dels contractes són temporals, que el 35% de les aturades ja no reben cap prestació, un 25% de la població per sota del llindar de la pobresa o que el 80% del jovent som precaris. I el pitjor d’això, el que provoca terror, és que res ho hem decidit nosaltres. Ho han decidit els empresaris, polítics i banquers per salvar al sistema capitalista de la crisi que ells mateixos han provocat. No importa el patiment de la gent, importen les seves butxaques.

Des de la CAJEI continuem apostant per la organització i la lluita com la millor manera de plantar cara i combatre les injustícies del sistema capitalista, recolzades i defensades pels estats espanyol i francès.

Avui més que mai cal recordar l’existència de que, en ple segle XXI, encara hi ha presoneres polítiques catalanes i de molts altres pobles que lluiten per la seva llibertat. Des de la CAJEI no ho oblidem, donem la benvinguda les que surten però recordem a les que encara ho han de fer.

La solidaritat és la nostra millor arma.

Llibertat presos i preses polítiques!

———————————————————————————————-

Nota de CGT Terrassa davant la sortida de presó de Laura Riera i sobre la criminalització

En primer lloc, volem denunciar la criminalització a que esta essent sotmesa la nostra companya i afiliada Laura Riera. En primer lloc ha estat traslladada de la presó de Wad Rass  a la presó de Brians I per tal de que la Laura no es sentís acompanyada en la seva sortida i no tingués el recolzament dels companys i companyes que durant tant de temps han lluitat per la seva llibertat des de fora de la presó.

D’altra banda en un comunicat fet públic aquest matí, l’Audiència Nacional ha prohibit l’acte de benvinguda per “enaltiment del terrorisme”. Denunciem l’enèsima reculada democràtica i el caracter antidemocràtic d’un estament juridic que ja ha quedat força retratat últimament. Neguen  una benvinguda simbòlica a una  persona injustament empresonada, per evitar el rebombori mediàtic i social.  Sobren els calificatius.

La CGT de Terrassa reafirma el seu compromís en la lluita contra la repressió indiscriminada que l’Estat espanyol aplica als dissidents politics, del corrupte sistema capitalista i monàrquic.

Volem expressar el nostre més ferm rebuig a la dispersió de presos politics, la tortura i la humiliació situacions, totes elles, que ha patit la nostra companya Laura Riera.

Volem denunciar també la cultura del terror que l’estat espanyol vol imposar a moviments socials, sindicats i partits polítics alternatius i combatius per aconseguir callar tot moviment, real i contundent, d’oposició al sistema capitalista i a l’ordre territorial imposat per l’estat espanyol. La llei antiterrorista està esdevenint, des de fa ja molts anys, una eina perillosísima que atenta contra els més elementals drets humans i, utilitzada molts alegrement, contra les persones que, des de l’esquerra, proposen l’abolició del sistema capitalista per mitjans pacifics.

Entenem el dret d’autodeterminació i la llibertat s’expressió i del pràctica politica  i social com a elements indispensables de la suposada “democràcia” burgesa, que ella mateixa no és capaç d’assumir. Mentre  hi han  grups d’extrema dreta que  actuen impunement, i de manera funcional al sistema, les presons s’omplen de lluitadors i lluitadores  socials  honestes.

Reiterem la nostra benvinguda a la Laura i animem a tot aquells afiliades i afiliats a acompanyar -nos en aquesta data tan esperada.

CGT Terrassa

Recordeu:

A partir de les 8:00 h. (hora aproximada) del matí a la presó de Brians I de Barcelona. Acte de benvinguda organitzat per Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT).

A les 19 h. a la Pça. Raspall de Barcelona (barri de Gràcia), o­n es farà un brindis per la seva “llibertat” organitzat per Rescat.

 

———————————————————————————————-

20/08/2010

Ara més que mai: BENVINGUDA LAURA!

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa davant de les informacions recollides a l’auto del jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz, i la il·legalització per part d’aquest dels actes de benvinguda a la nostra companya Laura Riera, volem manifestar:

–    La benvinguda a la nostra companya de lluita Laura, segrestada durant 9 anys  per l’Estat Espanyol és un reconeixement a ella com a persona, amiga i militant dels moviments socials de Terrassa.

–   Condemnem la campanya de criminalització engegada per la dreta espanyolista i  la manipulació que han fet del cas el mitjans de comunicació: recordem que va ser la mateixa Audiència Nacional qui la va absoldre del fet delictiu per el qual se li imputava col·laboració.

–           La única prova amb la qual va ser condemnada la Laura era una declaració autoinculpatòria signada després de 5 dies de aïllament i sota tortura. La denuncia per tortures va ser acceptada a tràmit per el tribunal d’Estrasburg, que encara no ha estat resolta.

–  Reafirmem tot l’exposat en el comunicat i tornem a denunciar públicament, al igual que Amnistia Internacional i altres organismes internacionals,la vulneració de drets que suposa el període d’incomunicació, i l’existència de la tortura al Estat Espanyol.

Per últim, considerem que cap tribunal té la legitimitat per prohibir-nos donar la benvinguda a la nostra companya de lluita i amiga Laura.

 

———————————————————————————————-

Juny 2010

Encara no hi som totes!!

Cartell Laura

Avui en dia la tortura encara existeix i es practica a l’Estat Espanyol. Avui en dia, a l’Estat Espanyol, encara hi ha legislacions i tribunals d’excepció que s’utilitzen una vegada i una altra per a perseguir idees polítiques. Aquests fets han estat reiteradament denunciats en diversos informes i estudis fets per organitzacions com les agrupades en la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, o per Amnistia Internacional o, fins i tot, en els diferents dictàmens del Comitè de Drets Humans de l’ONU.

Aquest 2010 farà nou anys que diversos companys i companyes, entre ells els terrassencs Zígor Larredonda i Laura Riera van patir en carn pròpia aquesta legislació d’excepció, quan foren detinguts, empresonats jutjats sota l’empara de la llei antiterrorista i posteriorment jutjats per l’Audiència Nacional espanyola, hereva directa del “Tribunal de Orden Público” del Franquisme. També farà nou anys que, alguns d’ells, com en el cas de la Laura, van patir tortures durant el règim d’incomunicació a comissaria, com en els múltiples casos denunciats pels organismes esmentats.

Aprofitem també per denunciar que no és la primera vegada que s’utilitza la legislació antiterrorista per a reprimir als moviments socials. A Terrassa ja la vam patir a l’any 95 amb la detenció de dos companys i al 97 amb quatre companys més. I a la resta de Catalunya malauradament també ha passat amb casos com el del jove de Torà, els 3 de Gràcia, diversos companys anarquistes l’ultima de les quals la Núria Pòrtules.

Enguany, aquest estiu serà el darrer que la Laura passi a la presó. Durant tot aquest temps, a més de les detencions i d’uns judici sense garanties processals, ha patit la política penitenciària d’incomunicació i dispersió dels i les preses polítiques, que vulnera els seus drets més bàsics. Com a resultat, familiars i amics i amigues hem hagut de desplaçar-nos cada cap de setmana centenars o milers de kilòmetres per a poder-los visitar.

Aviat, la Laura sortirà de la presó, però les causes que la van portar a lluitar i a patir l’empresonament continuen vigents, així com també els abusos patits durant la detenció, el judici i els anys de reclusió. Per tot això, avui, nou anys després, continuem exigint:

La derogació immediata de la legislació antiterrorista.

La investigació real i independent de les denúncies per maltractament i tortura contra els cossos de seguretat de l’estat, i la seva eradicació.

La fi de les polítiques penitenciàries de represàlies envers els i les preses que lluiten, en especial les mesures de dispersió i aïllament.

La fi de la criminalització i persecució política i judicial de la dissidència.

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa

Juny del 2010

 

 

———————————————————————————————-

 

22 de gener 2010: últim acte de la campanya “no hi som totes” i benvinguda a en Zigor i en Diego
El divendres 22 de gener del 2010 es va fer la rebuda a Terrassa dels nostres amics i companys Zígor i Diego segrestats durant 9 anys per l’estat capitalista espanyol.

Coincidint amb l’ultim acte de la campanya “No hi som totes” per la llibertat dels presos i preses polítiques, organitzada per Solidaritat Antirepressiva de Terrasa i que durant 2 mesos ha portat al carrer la lluita pels presos polítics a traves d’actes, difusio de cartells, concentracions,… el passat divendres 22 de gener es va fer la rebuda i es va donar la benvinguda als nostres amics i companys Zígor i Diego de part de SAT i dels col·lectius i moviments socials de Terrassa. Se’ls va fer entrega d’un ram de flors, es van llegir uns comunicats i després es va anar al “Kasalet” a despenjar les seves fotografies.

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa va emetre el següent comunicat:

Des de Terrassa diem: Zígor i Diego benvinguts a casa!!!

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa i la campanya per la llibertat dels presos i preses polítiques “No hi som Totes” donem la benvinguda a en Zígor i en Diego després de passar 9 anys segrestats per l’estat capitalista espanyol.

Des del dia del seu empresonament, SAT, conjuntament amb el col·lectiu de suport als presos i preses polítiques RESCAT, no hem parat mai de d’exigir la seva llibertat, i la de la Laura i la resta de presos polítics. Concentrant-nos cada any el dia del seu empresonament, fent actes i campanyes, accions i manis al carrer, etc. I denunciant els metodes represius utilitzats per l’estat per atacar a la dissidència(detencions, judicis, llei antiterrorista, tortures, aïllament, dispersió,…).

Igualment en Zígor i en Diego i la resta de presos s’han mantingut ferms durant aquests 9 anys i han mantingut una postura de lluita dins la presó per defensar els seus drets(protestes, vagues de fam, txapeos, dejunis,…) i han estat part activa en diversos actes i campanyes que s’han fet a l’exterior de la presó(campanyes, actes polítics, festes majors, onzes de setembre,…) a través de cartes i comunicats escrits per ells.

Des de SAT estem molt contents de poder tenir de nou entre nosaltres en Zígor i en Diego. El seu compromís amb la lluita i la seva fermesa durant els 9 anys que han estat segrestats ens omplen d’orgull i fan que per totes nosaltres siguin un exemple a seguir. I ens demostren que per molta repressió que ens apliquin i per molts cops que rebem l’unic que aconseguirà l’estat capitalista espanyol és que les nostres ganes per enderrocar-lo augmentin encara més i continui ben viva i amb més força que mai la nostra intenció de lluitar per acabar amb l’opressió i aconseguir que tots els presos surtin al carrer!!!Zígor i Diego benvinguts a casa!!!!

Fins a la victòria sempre!

22 de gener del 2010

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa

———————————————————————————————-

Des de Terrassa diem: Diego, benvingut a casa!!!
SAT i la campanya per la llibertat dels presos i preses polítiques “No hi som Totes” donem la benvinguda a en Diego després de passar 9 anys segrestat per l’estat capitalista espanyol

Des del dia del seu empresonament SAT conjuntament amb el col·lectiu de suport als presos i preses polítiques RESCAT no hem parat mai de d’exigir la seva llibertat, i la d’en Zígor, la Laura i la resta de presos. Fent actes i campanyes, accions i manis al carrer, etc. Denunciant els metodes represius utilitzats per l’estat per atacar a la dissidència(detencions, judicis, llei antiterrorista, tortures, aïllament, dispersió,…).

Igualment en Diego i la resta de presos s’han mantingut ferms durant aquests 9 anys i han mantingut una postura de lluita dins la presó per defensar els seus drets(protestes, txapeos, dejunis,…) i han estat part activa en diversos actes i campanyes que s’han fet a l’exterior de la presó(campanyes, actes polítics, festes majors, onzes de setembre,…) a través de cartes i comunicats escrits per ells.

Des de SAT estem molt contents de poder tenir de nou entre nosaltres en Diego i poder continuar la lluita fins que tots els presos surtin al carrer.

Diego benvingut a casa!

Fins a la victòria sempre!

Diego, ex-pres polític català, el mati de la seva sortida en llibertat despres de 9 anys empresonament

———————————————————————————————-

“No hi som totes”: darrers actes coincidint amb la sortida d’en Diego i d’en Zígor
Dissabte 16 de gener, Xerrada sobre la tortura, a les 18:30h, a la Biblioteca Central de Terrassa Divendres 22 de gener, concentració, a les 20h davant l’ajuntament de Terrassa

Els darrers actes de la campanya “No hi som totes” són:

– Avui dissabte dia 16 a les 18:30h a la Biblioteca Central de Terrassa es farà una xerrada sobre la tortura, en acabar farem un brindis per la sortida en llibertat d’en Diego.

– Divendres que ve, dia 22, es farà una concentració a Terrassa davant l’ajuntament a les 20h per celebrar la llibertat d’en Diego i i d’en Zígor i denunciar la seva detenció i empresonament el 22 de gener del 2001, justament farà 9 anys el divendres. En acabar la concentració farem un Brindis per la llibertat del Zígor.

No hi som totes!!! Falten els i les preses!!!

Zígor i Diego, benvinguts a casa!!!

Fins a la victòria sempre!!!

cartell de la xerrada sobre tortura del dia 16 a la BCT de Terrassa

———————————————————————————————-

Cartell general dels actes de la campanya "No hi som totes"

l dissabte 16 de gener a les 18:30h es farà a terrassa un acte a la Biblioteca Central de Terrassa(BCT)al Passeig de les Lletres(a 5m de la renfe)

L’acte consistirà en una xerrada que analitzara el problema de la tortura a l’estat espanyol, hi intervindran un membre de l’Associació Memòria contra la tortura,un membre de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa i un advocat.
Aquest és un dels actes centrals de la campanya “No hi som totes” per denunciar la situació dels i les preses polítiques(perquè van ser detinguts i empresonats,què és i perquè se’ls va aplicar la Llei antitrerrorista, què és el f.i.e.s. o el d.e.r.t.,què és la dispersió,….) i que finalitzarà el divendres 22 de gener, data en que van ser empresonats en Zígor i en Diego farà 9 anys, i que enguany serà la ultima concentració per ells ja que hauràn sortit en llibertat després de complir íntegrament la condemna.
Aquesta campanya va dedicada a ells i a totes les persones preses per motius polítics, i també a tota la gent que des de fora no ha deixat mai de pensar i lluitar per la llibertat dels pres@s.

———————————————————————————————-

14/12/2009

Prou Dispersió!!! Zígor, pres polític català, és traslladat a la presó de Castelló.

La setmana passada el pres polític català, Zígor Larredonda, va ser novament dispersat i traslladat des de la “Prisión Provincial de Albacete” a la presó de Castelló(C.P. Castelló-2)

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa(S.A.T.), conjuntament amb el col·lectiu de suport als presos i preses polítiques catalanes Rescat, volem denunciar una vegada més l’aplicació de la dispersió cap al nostre company i pres polític Zígor Larredonda.

La dispersió és una mesura repressiva completament immoral, però també il·legal, que s’aplica als i les preses polítiques o a als presos que lluiten dintre la presó contra les injustícies del sistema penitenciari. La dispersió consisteix en mantenir a la presona presa el més allunyat possible del seu entorn social i familiar i anar-lo canviant regularment de presó. La finalitat és atacar la seva integritat intentant que es trenquin els seus vincles tant amb d’altres presos com amb amics i familiars i que la persona presa es quedi sola i aïllada. A més a més la repressió de la dispersió s’amplia a l’entorn del pres ja que els familiars i companys ha de desplaçar-se molt lluny, fer molts quilòmetres, moltes vegades passar la nit en un hotel,…. amb el desgast físic i econòmic que comporta i també exposats als accidents de tràfic a les carreteres. Diem que la dispersió també és il·legal perquè precisament el Reglament Penitenciari diu just tot al contrari del que fa la dispersió, demostrant una vegada més que l’estat espanyol vulnera les seves pròpies lleis.

En Zígor va ser empresonat el 22 de gener del 2001, i des de llavors ha passat per diverses presons de Madrid(Soto del Real, Aranjuez, Valdemoro) i Albacete, on es trobava empresonat fins la setmana passada, quan va ser traslladat a la presó de Castelló sense que encara ara en sapiguem els motius oficials. Segons han informat els seus familiars no va patir cap problema durant el trasllat i aquest cap de setmana va poder tenir la primera visita amb ells.

En Zígor sortirà, juntament amb en Diego, el proper 22 de gener del 2010, després de complir fins l’últim dia la condemna de 9 anys que els van imposar només amb declaracions extretes sota tortura i sota l’aplicació de la llei antiterrorista de diversos detinguts. Mai va haver cap prova que demostrés la seva culpabilitat.

Des de Sat i Rescat volem denunciar que aquest trasllat és una mesura repressiva emmarcada dins l’estratègia de la dispersió i que ha estat feta amb tota la intenció justament ara, en dates properes al nadal i properes a la seva llibertat. Ara en Zígor haurà de conéixer de novament el funcionament de la presó, ja que cada una és diferent i es fa les seves normes pròpies, haurà de demanar novament autorització per tal que puguin anar a visitar-lo els companys i, degut a estar classificat com a fies i sotmés a un control estricte, és possible que amb el que triguen ja no pugui tenir visites d’amics i amigues durant el nadal ni el mes de gener que és l’ultim que li queda per complir. Aquesta situació se suma a la que estan patint des de fa mesos la resta del colectiu de presos polítics i els seus familiars a la resta de l’estat espanyol els quals estan perdent moltes visites degut a impediments per part del funcionaris.

Davant de tots els motius exposats Sat i Rescat criden a la mobilització i a la solidaritat per tal de denunciar la situació que està patint en Zígor i la resta de presos i preses polítiques. Algunes de les propostes són:

  • Animem a que tothom escriure a en Zígor a la presó de Castelló per donar-li suport i demostrar-li que no està sol. La direcció és:C.P. Castelló 2 – Paratge Mascarell – accés C.V- 129 Km. 15 – 12140 Albocàsser (Castelló)
  • Participar a la Mani de torxes per la llibertat dels presos polítics orgabitzada per Rescat que es farà el proper dissabte 19 de desembre a les 19h a Barcelona a la font de Canaletes.
  • Participar de la campanya “No hi som totes” organitzada per SAT durant els mesos de desembre i gener a Terrassa. Els actes destacats seran:
    • Divendres 18 de desembre: marxa de torxes a les 20h davant ajuntament de Terrassa.
    • Dissabte 16 de gener: Acte polític a la Biblioteca Central de Terrassa a les 18:30h.
    • Divendres 22 de gener: Concentració contra els 9 anys d’empresonament d’en Zigor i en Diego davant l’ajuntament de Terrassa a les 20h.

——————————————————————-

NO HI SOM TOTES!!!

–  manifest de la campanya per la llibertat dels i les preses polítiques

Avui en dia la tortura encara existeix i es practica a l’Estat Espanyol. Avui en dia, a l’Estat Espanyol, encara hi ha legislacions i tribunals d’excepció que s’utilitzen una vegada i una altra per a perseguir idees polítiques. Aquests fets han estat reiteradament denunciats en diversos informes i estudis fets per organitzacions com les agrupades en la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, o per Amnistia Internacional o, fins i tot, en els diferents dictàmens del Comitè de Drets Humans de l’ONU.

Aquest 2010 farà nou anys que diversos companys i companyes, entre ells els terrassencs Zígor Larredonda i Laura Riera van patir en carn pròpia aquesta legislació d’excepció, quan foren detinguts, empresonats jutjats sota l’empara de la llei antiterrorista i posteriorment jutjats per l’Audiència Nacional espanyola, hereda directa del “Tribunal de Orden Público” del Franquisme. També farà nou anys que, alguns d’ells, com en el cas de la Laura, van patir tortures durant el règim

d’incomunicació a comissaria, com en els múltiples casos denunciats pels organismes esmentats.

Aprofitem també per denunciar que no és la primera vegada que s’utilitza la legislació antiterrorista per a reprimir als moviments socials. A Terrassa ja la vam patir a l’any 95 amb la detenció de dos companys i al 97 amb quatre companys més.

I a la resta de Catalunya malauradament també ha passat amb casos com el del jove de Torà, els 3 de Gràcia, diversos companys anarquistes l’ultima de les quals la Núria Pòrtules.

Enguany, aquestes vacances de Nadal seran les darreres que la Laura i en Zígor, i també el barceloní Diego Sánchez, passin a la presó. Durant tot aquest temps, a més de les detencions i d’uns judici sense garanties processals, tots ells han patit la política penitenciària d’incomunicació i dispersió dels i les preses polítiques, que vulnera els seus drets més bàsics. Com a resultat, familiars i amics i amigues hem hagut de desplaçar-nos cada cap de setmana centenars o milers de kilòmetres per a poder-los visitar.

Aviat en Zígor, la Laura i en Diego sortiran de la presó, però les causes que els van portar a lluitar i a patir l’empresonament continuen vigents, així com també els abusos patits durant la detenció, el judici i els anys de reclusió. Per tot això, avui, nou anys després, continuem exigint:

La derogació immediata de la legislació antiterrorista.

La investigació real i independent de les denúncies per maltractament i tortura contra els cossos de seguretat de l’estat, i la seva eradicació.

La fi de les polítiques penitenciàries de represàlies envers els i les preses que

lluiten, en especial les mesures de dispersió i aïllament.

La fi de la criminalització i persecució política i judicial de la dissidència.

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa

Desembre 2009

———————————————————————————————-