Manifest de kan Krisi

PER QUÈ SÓC OKUPA?

 

Per què estic en contra de l’especulació i el mercat immobiliari, que infla els preus dels habitatges fent-los inaccessibles per una gran part de la població.

Per què m’indigna la complicitat dels ajuntaments i altres institucions que ho permeten i s’en beneficien.

Per què em nego a pagar un lloguer abusiu, demanar un crèdit o hipotecar 30 anys de la meva vida, no vull omplir les butxaques dels 4 gats que dirigeixen el món.

Per què crec que una altra forma de vida es possible, menys materialista i més austera i humana, on hi tingui cabuda l’autogestió i la vida en comunitat que afavoreix el creixement personal.

Per què una vivenda digna es un dret constitucional, i digne no és un pis de 30m2 a pagar en 25 anys…

Per què estic farta de ser espectadora passiva del deteriorament dels barris i de la construcció masiva.

Per què es la manera de ser coherent amb els meus pensaments i idees.

Per què crec fermament en el que faig i estic convençuda que podem canviar les coses.

Per què es la forma d’obrir una escletxa d’esperança en el mur del capitalisme i l’especulació.

 

PER QUÈ MAI DESALLOTJARAN LES NOSTRES IDEES.

CONCENTRACIÓ,21 DE SEPTEMBRE A LES 9.30H DAVANT ELS JUTJATS DE TERRASSA, PER UNA VIVENDA DIGNA.

2 anys sense Jonathan ni Justícia

PROU ABUSOS DE PODER I IMPUNITAT POLICIAL!!!
 DOS ANYS DESPRÉS ENCARA NO HI HA DATA DE JUDICI PERÒ NO ENS CANSAREM D’EXIGIR JUSTÍCIA PER LA MORT DE JONATHAN

Les circumstàncies de la seva mort ens traslladen al vespre del 15 de setembre de 2009, quan en Jonathan, de 26 anys, sortia d’un bar després de passar una bona estona amb els seus amics tot mirant un partit de futbol. Tot seguit es va trobar en un carrer uns agents de la Policia Municipal de Terrassa, que en aquells moments identificaven el conductor d’un ciclomotor. En Jonathan coneixia el motorista i s’hi va apropar. Quatre agents van rodejar el noi i dos més van observar l’escena des dels cotxes.

A partir d’aquest moment és on divergeixen les dues versions dels fets. Mentre la policia afirma que el jove va caure perquè anava borratxo i va ensopegar, dues veïnes que van presenciar el que va succeir des del balcó de casa seva van explicar una altra versió: la víctima va caure a causa d’un fort cop que va rebre d’un dels agents. A les poques hores en Jonathan va morir a l’hospital Mútua de Terrassa. La seva família va ser avisada a les 12h del migdia, unes 10 hores més tard.

Ara, dos anys després dels fets, encara no hi ha hagut justícia per la mort d’en Jonathan. De fet, ni tan sols hi ha data de judici, i l’últim moviment a nivell judicial ha estat l’escrit d’acusació del fiscal en què hi    trobem definides les acusacions: l’autor del cop a en Jonathan és acusat d’haver comès un delicte de lesions en concurs amb un delicte d’homicidi imprudent greu, pels quals se li demana un total de quatre anys de presó. Els altres tres policies municipals que eren al lloc dels fets són acusats d’omissió de perseguir determinats delictes en concurs amb un delicte d’homicidi imprudent, pels quals es sol·licita penes de presó de dos anys i mig. Els tres professionals de la Mútua implicats en el cas són acusats d’homicidi imprudent (peticions de dos anys i mig de presó per una metgessa i dos anys per un infermer i una altra metgessa.) Així doncs, podem comprovar que tant la defensa com la fiscalia han aconseguit en part el que volien en implicar fins al coll els professionals de sanitat  (que si bé probablement no van actuar adequadament, és sabut que no podrien haver fet res per salvar en Jonathan per la gravetat de lesió que li va provocar el cop que va rebre al cap, fet que deixa sense  sentit que se’ls acusi d’homicidi), per així intentar dissoldre la responsabilitat dels policies municipals, que són els autèntics responsables del que va passar.

Des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, davant de tots els fets explicats, volem mostrar la nostra solidaritat amb la família i amics d’en Jonathan i donar tot el nostre suport a les diferents accions i mobilitzacions que es facin per tal de denunciar aquesta situació d’abusos de poder i d’impunitat policial. Exigim que cessin totes les actituds agressives i violentes per part de totes les policies existents, que s’aclareixin tots els casos de violència policial i que s’apliquin les mesures pertinents perquè aquests casos no tornin a succeir i que les persones i institucions implicades assumeixin responsabilitats, perquè si la justícia ha de ser igual per a tothom això s’ha de demostrar amb fets i no amb impunitat.

SOLIDARITAT ANTIREPRESSIVA DE TERRASSA – SETEMBRE 2011

MANIFESTACIÓ 2 anys de la MORT d’en JONATHAN

cartell

Prou Impunitat Policial i Abusos de Poder!

Ja fa 4 anys de l’agressió del GIE. a una noia de Terrassa…

Els fets es produïren la matinada del 12 de maig del 2007, quan una noia membre del col·lectiu Acció Autònoma i dels moviments socials de Terrassa, que sortia d’un kasal okupat del barri del centre, va ser detinguda per membres del Grup d’Intervenció Especial de la policia municipal.Durant la detenció va ser agredida, i no se li va notificar el motiu d’aquesta en cap moment. A més, durant el trasllat a urgències va ser emmanillada amb les mans al darrere mentre continuaven les agressions i amenaces.Un cop van arribar a les dependències sanitàries, la policia va intimidar al personal sanitari durant el reconeixement mèdic i, en acabar, van aconseguir una habitació a soles amb la noia on van continuar les agressions, davant la complicitat de metges i infermers que no responien als crits d’auxili. La noia va patir diferents lesions, contusions, hematomes i se li va haver de posar un collaret cervical.

Va ser traslladada a comissaria de la policia municipal on se li va negar el dret a un advocat i on no la van deixar anar al lavabo. Al matí va ser traslladada a la comissaria dels mossos on va sortir acusada del delicte d’atemptat a l’autoritat, per agredir suposadament als agents que van participar en la detenció. Per aquest motiu va haver d’anar a declarar al cap de pocs dies.Arran dels fets exposats es va interposar una denúncia contra la policia municipal per detenció il·legal, agressió, lesions i abús d’autoritat. Aquesta va ser acceptada i es va incloure al procediment judicial que acusa a la noia, però s’ha aturat tot durant més de 3 anys, ja que la policia municipal cada cop que era citada a declarar s’inventava una excusa que era acceptada pel jutge i es suspenia la declaració.

Finalment el dijous dia 2 de setembre del 2010, al Jutjat d’Instrucció nº 3 de Terrassa, diversos agents del G.I.E. (Grup d’Intervenció Especial) van  declarar en relació amb l’agressió a la noia dels moviments socials.També foren citats a declarar membres del personal sanitari i responsables de la Mútua en relació a l’agressió patida a les seves dependències i en la omissió d’auxili davant d’aquesta.

Des de SAT volem seguir donant tot el nostre suport  a la noia agredida i volem seguir demanant diverses coses: la desaparició del GIE, la brigada d’antidisturbis de la policia municipal de Terrassa; l’expulsió dels responsables directes de les agressions (agents nº272 i nº153), com també la pronunciació pública dels responsables de la policia municipal, de l’Ajuntament, i de l’ intendent Joan Antoni Quesada, on mostrin el seu rebuig a l’acció policial, i finalment demanem  la depuració de responsabilitats del personal sanitari del servei d’urgències de la Mútua que van permetre, facilitar o negar l’auxili a una noia que estava sent agredida dins les seves dependències.

SENSE JUSTÍCIA NO HI HA PAU!!!

 

Jornada Anti-G.I.E

jornada anti gie

Patrícia Heras: Ni Oblit, Ni Perdó!!!

La manifestació per la mort de Patrícia Heras desafia la pluja i acaba a Wad-ras

veure video:http://www.vilaweb.cat/noticia/3879225/20110429/manifestacio-mort-patricia-heras-desafia-pluja-acaba-wad-ras.html

La jove es va suïcidar després de sis mesos en presó condemnada pels incidents de Sant Pere Més Alt on un membre de la Guàrdia Urbana va rebre un cop que el va deixar tetraplègic · La noia va defensar sempre la seva innocència

Centenars d’amics i companys de Patricia Heras es van manifestar ahir en record de la noia, condemnada a tres anys de presó per lesions a agents de la guàrdia urbana i que dimarts passat es va suïcidar. Amb pancartes que portaven lemes com ‘Impunitat+Muntatge+Repressió = Assassinat. Patri no t’oblidem’ o ‘Qui sembra la misèria, recull la ràbia’, els manifestants van sortir del Forat de la Vergonya i malgrat la intensa pluja van caminar fins a la presó de dones de Wad-ras, al Poblenou, on Heras complia condemna (vegeu-ne aquesta crònica en vídeo).

A la porta de la presó, els manifestants van encendre torxes i esplemes, van fer un minut de silenci i van llegir un manifest que criticava el procés tant policíac com  judicial que va acabar amb la condemna a Heras basant-se en uns fets poc clars. Algunes preses van aplaudir els manifestants des de les finestres de la presó i van cridar ‘Patri, t’estimem’. I unes quantes internes que eren fora de la presó perquè es troben en règim de tercer grau i només hi han de passar la nit es van esperar a la porta que s’acabés la concentració per accedir al recinte.

En un ambient tens però clarament pacífic i emotiu, els manifestants van aplegar les torxes i espelmes davant de la porta de la presó per fer-hi una petita foguera. Tot seguit van anar marxant fins que van deixar la foguera tota sola i les sis furgones dels mossos d’esquadra que havien seguit bona part de la marxa, sense haver hagut d’intervenir en cap moment. Pocs minuts després, dos agents de la policia van apagar el foc amb un extintor.

Els fets del 4 de febrer de 2006

Els fets van passar el 4 de febrer de 2006 quan la guàrdia urbana intentava acabar amb una festa en una casa pressumptament okupa (el moviment okupa va desmentir que tingués relació amb aquell edifici) al carrer de Sant Pere Més Alt. En els incidents un membre de la guàrdia urbana va ser agredit amb un test llençat des d’un balcó que li va causar una ferides gravíssimes que l’han deixat en estat vegetatiu. Aquesta versió va ser explicada per l’aleshores batlle de la ciutat, Joan Clos. Tot i això, després es va canviar la versió oficial i es va afirmar que les ferides havien estat causades per una pedra. Patrícia Heras, en qualsevol cas, no va ser acusada d’això sinó del posterior llançament d’una tanca contra la policia, acusació que ella nega, tot afirmant que ni tan sols era al lloc dels fets.

Ella mateixa havia relatat en el seu bloc una versió dels fets contrària a la versió acceptada pel tribunal i sempre s’havia declarat innocent.

El gener de 2008 va ser jutjada a l’Audiència Provincial de Barcelona i condemnada, amb Alfredo Pestana, a tres anys de presó per atemptat contra l’autoritat. Els condemnats van recórrer al Tribunal Suprem espanyol, que el 3 de juny de 2009 va ratificar la sentència imposada per l’audiència. Posteriorment van demanar un indult al consell de ministres que no els va ser concedit. A l’octubre de 2010 Patricia Heras va ingressar a la presó de Wad Ras de Barcelona i el 18 de desembre de 2010 va passar a la secció oberta, amb l’obligació de tornar a dormir cada dia a la presó. El 26 d’abril de 2011 es va suicidar a casa seva.

Per aquests fets hi ha en presó tres persones més: Juan Pintos, Alex Cisterna i Rodrigo Lanza.

Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures que van rebre els tres detinguts principals. Heras també havia denunciat maltractaments.

Font: notícia de vilaweb

 

 

Actes en memòria d’en Jonathan

jonathan

Festa primavera antirepressiva

15 d’abril de 18h a 2h.
Jocs (campionat de kiriki i l’oca okupa), SoparMúsica i … molt més!

Tot al kasalet al C/ Societat nº 4 Terrassa
174592_jonathan_capes

Jornada Solidària pel Jonathan

.



Passi-documental: “Pluja Seca”