4fterrassa

25G Xerrada i passi del documental del 4F

4fatzur

Els diners de la kafeta i el sopar aniran a les despeses per les sancions de l’1 de maig del 2012 a Terrassa.

Comunicat marxa torxes 2013

   Torna nadal i amb ell torna la hipocresia del consumisme més dur. Torna l’època en la que, per art de màgia, per un instant, ens fan pensar que la nostra misèria ha desaparegut, utilitzant les llums de colors i els regals com a sedants.

    Torna l’època en la que la solidaritat, d’una manera més o menys marcada pel poder, ha d’estendre’s a tot arreu, per poder netejar les nostres consciències i començar l’any amb el comptador a 0.

    Però la solidaritat, com l’entenem nosaltres, no és la mateixa que la que comparteixen les elits del poder. Perquè la solidaritat va molt més enllà de quatre dies a l’any.

    Solidaritat és compartir i aprendre de les companyes de lluita, és lluitar contra les desigualtats que patim totes en el nostre dia a dia, és destruir les dominacions a les que estem sotmeses, és crear alternatives al model establert, és ajudar als pobles oprimits en el seu camí cap a l’alliberament nacional, social i de gènere.

     Perquè la solidaritat és la tendresa dels pobles. Aquesta és la nostra solidaritat, la que es crea i construeix amb la lluita, amb el compromís. La que ens fa anar més enllà de les nostres fronteres i posar-nos en la pell de les nostres companyes, i ser conscients de que la seva opressió és la mateixa que la nostra.

     Aquesta és la consciència que va portar a la Lola i la Marina a lluitar. I aquesta és la consciència i la solidaritat que el poder no entén, interpretant-ho com a una amenaça i un atac al seu ordre.

    Aquesta és la consciència que pretén eliminar a través de detencions, empresonaments, tortures, dispersió…

   Però tot i així, aquesta consciència, la nostra consciència, no es destrueix, ans al contrari. Cada dia és més gran i més forta. I l’expressem a través de la nostra solidaritat. Amb la Marina i la Lola. Perquè sabem que la seva lluita és la nostra, perquè som conscients de que les seves detencions i posterior dispersió no és casualitat, sinó que està regit per una política molt concreta, aplicada a persones molt concretes.

   Mentre cada dia ens fartem de vorer empresaris i banquers omplint-se les butxaques amb els nostres diners, i de que siguin indultats pel govern de torn amb un cop a l’esquena, com si res no hagués passat, ens fartem també de vorer com les nostres companyes continuen patint en primera persona les conseqüències imposades de la solidaritat. La dispersió.

   Però la dispersió no sols afecta a la Lola i la Marina, a les seves famílies i amistats. Ens afecta a totes. A elles per la incertesa que suposa, i a nosaltres les conseqüències que patim per denunciar-la. I aquest és el cas del Ferran i el Gregori, dos companys encausats per denunciar la dispersió. Dos companys que s’enfronten a un judici a Madrid el proper 27 de març, on els acusen d’enaltiment de terrorisme, i on els demanen 2 anys de presó, 8 anys d’inhabilitació i 3000€ de multa.

   Però amb totes les seves amenaces i imposicions, no deixarem de ser solidàries i no renunciarem a la nostra lluita i el nostre compromís. Som conscients de que no hi som totes, que ens falten la Marina i la Lola. I cada any continuarem omplint els carrers amb la flama de la solidaritat, per il·luminar el camí de les nostres companyes per quan tornen a casa.

Per nadal les volem a casa!

Fins l’últim RESCAT, la lluita continua!

+info: www.amnistiarescat.cat

COMUNICAT PER LES MARXES DE TORXES 2013, REDACTAT PER MARINA BERNADÓ DESDE LA PRESÓ DE FLEURY (ESTAT FRANCÈS)

    Bona tarda a tots i a totes.

   Els anys passen i, a part d’unes canes i arrugues de més, aquí seguim, resistint i amb el nostre compromís ferm. El primer q voldria és agrair-vos a totes la vostra presència avui a la marxa de Torxes i també el suport q em feu arribar en forma de cartes, fotos o postals. Totes aquestes mostres de suport són molt importants per mi i m’ajuden a sentir-me més a prop de casa, del barri, de la meva terra. Són imprescindibles per fer front al dia a dia de la presó. Un dia a dia que no és gens fàcil.

   Fleury és la presó més gran d’Europa, un monstre, una màquina de destruir persones. Aquí dintre el control és total durant les 24 hores del dia: registres de cel·la regulars, registre per palpació i obligació de passar pels detectors de metalls per sortir al pati i per accedir a les visites, registre integral al sortir, controls de nit cada 2 hores, control de totes les comunicacions . . . L’ increment de les mesures de seguretat cal afegir-hi unes condicions de vida pèssimes que s’agreugen cada dia: mala qualitat del menjar, dutxes plenes de verdet que es cauen a trossos, cel·les mal aïllades del fred, 2 hores i mitja de pati al dia .

   Sóc conscient, però, de que la situació a les presons és només un fidel reflexa de la situació general que vivim. Al cap i la fi aquesta realitat és també la vostra en aquesta altre gran presó en que estan convertint el nostre món. Les notícies arriben, els col·legues i la família m’expliquen per carta per telèfon, a les visites q tot està molt fotut allà fora. Que costa arribar a final de mes, que han desnonat a la veïna després d’haver-se passat tota la vida pagant una hipoteca, que el meu cosí no pot anar a la universitat perquè li han retallat les beques, que al meu pare ja no li subvenciones els medicaments, que la col·lega segueix buscant una feina que li duri més de dos mesos, que els mossos assassinen als carrers del raval . . . . Aquesta és la nostra realitat: enduriment del control i de la repressió, i condicions de vida cada vegada més precàries en aquesta fase de reajustament del capitalisme a la que anomenen “crisi”.

   També hi ha altres notícies que són més esperançadores, i són aquelles que parlen d’iniciatives populars d’autogestió i auto-organització, de solidaritat, de milers de persones al carrer manifestant-se per cridar ben fort que ja n’hi ha prou, que per aquí ja no passem, que ara toca fer sentir la nostra veu i fer respectar els nostres drets, que volem la independència sense condicions, que volem un canvi radical del model social i el volem ara. Ara diuen que hi haurà referèndum, que ja hi ha data, que ja tenim les preguntes. Tothom està molt emocionat.

   Jo, coneixent de quin peu calcen alguns dels impulsors d’aquesta iniciativa, no m’acabo de creure que gosaran anar més enllà del fet simbòlic per fer insubmissió a l’estat i fer front a la repressió que, amb certesa, se’n derivarà. També penso que el trencament no vindrà només de depositar una papereta en una urna. Penso que els l’haurem d’arrencar amb les nostres pròpies mans, que ens haurem de mullar per anar més enllà, que la lluita ha de continuar per aconseguir la independència dels Països Catalans i el canvi social!!!!!

   Però encara tinc gravades al cap les increïbles imatges de les mobilitzacions dels darrers anys i és aquesta força popular la que m’omple de confiança. L’únic que ens queda es trencar les cadenes i agafar força popular la que m’omple de confiança. L’únic que ens queda és trencar les cadenes i agafar amb urgència el control de les nostres vides com a persones i com a poble.

Gràcies a tothom. Molta força i endavant amb la lluita!!!!! Visca la Terra!!!!

+info: www.amnistiarescat.cat

marxaarran

Marxa de torxes per la llibertat de les preses a Terrassa

marxamutmarxaarran

marxapresostrs13

NOTA DE PREMSA PREGUNTA PLE EN RELACIÓ A LA CAMPANYA: MÒNICA ABSOLUCIÓ, GIE DISSOLUCIÓ

El passat dijous 28 de novembre Solidaritat Antirepresiva de Terrassa (SAT) i la Candidatura d’Unitat Popular de Terrassa (CUP) vam presentar una sèrie de precs i preguntes al Ple de l’Ajuntament respecte la sentència del cas de Mònica.  Volem expressar la nostra disconformitat respecte la resposta que ens va donar el Govern Municipal ja que no ens va respondre, i en fer-ho, va ser molt superficial.

Tot i reconèixer que l’agent amb número de placa 153 s’havia excedit en les seves funcions no pensen emprendre cap acció, considerant que els fets no són prou greus. I sota el pretext d’una sentència que encara no és ferma eviten posicionar-se i prendre cap mesura al respecte. Tampoc no se’ns va contestar el cost del procés judicial, on el consistori s’hi va presentar com a acusació particular. Ni se’ns va facilitar els expedients disciplinaris que demanàvem dels agents del GIE.

Degut a que no és la primera vegada que demanem més transparència davant els abusos de poder, com per exemple amb  l’assassinat de Jonathan Carrillo, considerem que els Precs i preguntes com a mecanisme de participació ciutadana no son útils, entre d’altres, perquè no permet dret a rèplica.

Ens agradaria creure que l’Ajuntament està compromès amb la prevenció de la tortura, contra la impunitat i els abusos policials, però no veiem un posicionament clar sinó que més aviat una voluntat de permissivitat davant casos com aquests.

Terrassa, desembre del 2103

SAT

bastonerstrs

Xerrada sobre ELS BASTONERS SOLIDARIS i la repressió de l’Audiència nacional a Terrassa

bastonerstrs

jorbcn12

Jornades Contra els Abusos de Poder. De Pedro Álvarez a Juan Andrés Benitez 21 Anys d’Impunitat Policial

jorbcn12

+info: http://contraelsabusosdepoder.wordpress.com/

monplenovsadef

Concentració per l’ABSOLUCIÓ TOTAL de Mònica i CONTRA la IMPUNITAT i la BRUTALITAT POLICIAL

monplenovsadef

 Seguim alçant la veu:

Mònica AbsolucióTotal! GIE Dissolució definitiva!

   El passat dijous 14 de novembre, es va comunicar per escrit a l’Audiència Provincial de Barcelona la intenció de la Mònica, membre dels moviments socials de Terrassa, de recórrer a la sentència dictada per la Secció Segona d’aquest tribunal mitjançant la interposició d’un recurs de casació al Tribunal Suprem. Aquest recurs es presentarà amb la voluntat d’aconseguir l’absolució total de la Mònica, després que el passat 7 de novembre fos condemnada a pagar 700€ per una “falta de respecte i consideració”, per una “falta de maltracte d’obra” i per una “falta de lesions lleus” als agents de l’autoritat i a pagar el 60% de les despeses judicials.

   Alhora el recurs pretén que tant l’agent n.153 de la policia municipal de Terrassa, adscrit al GIE(Grup d’Intervenció Especial) i que fou condemnat a pagar 450€ per la falta de lesions per la qual se’l jutjava i a un 10% de les despeses judicials (però absolt del delicte de tortures i del delicte contra la integritat moral), com l’agent n.272 (que va ser acusat, jutjat i absolt pels mateixos fets) rebin una dura condemna, ja que considerem que ni de bon tros es pot considerar que s’hagi fet justícia amb aquesta resolució.

   Valorem que la sentència, en general, és més negativa que positiva. Es tracta d’un text ple de prejudicis, en el que es criminalitza a la Mònica pel fet de ser membre dels moviments socials i es banalitza i menysprea la possibilitat de què fos víctima d’un delicte de tortures. Si bé hi ha aspectes positius, ja que és la primera vegada que és condemna a un agent del GIE de la Policia Municipal de Terrassa i això significa un pas endavant en la lluita per la fi de la impunitat i la violència policial i que alhora dóna la raó a la campanya de denuncia pública realitzada; no podem estar contentes de cap manera amb la condemna als policies del GIE perquè només s’ha condemnat a un dels dos policies agressors, perquè la condemna per lesionar a Mònica és tan baixa que és un insult al sentit comú i una vergonya per la nostra societat que fer mal a les persones surti tan fàcil i amb penalitzacions tan lleus, ja que l’agent 153 ha estat condemnat a pagar 100€ per colpejar a la Mònica fent-la caure enrere, la mateixa acció que va causar la mort de Jonathan Carrillo dos anys després, i perquè la condemna només ha estat per les lesions.

   Entenem que, un cop coneguda aquesta resolució, l’Ajuntament de Terrassa ha de donar explicacions sobre el paper que ha tingut en aquest afer ja que, pagant l’advocat dels policies i presentant-se com a acusació particular contra la Mònica, ha quedat en evidència i ha demostrat que li importa ben poc la problemàtica que hi ha a Terrassa amb la Policia Municipal, implicada fins i tot en la mort d’un jove de la ciutat. A més, creiem que està jugant a dues bandes, ja que en altres casos on hi ha implicats els mateixos policies, els està investigant internament i fins i tot ha obert un expedient disciplinari a un d’ells. Aquesta sentència és un prou rellevant de cara a que l’Ajuntament prengui mesures que fins ara no prenia perquè no hi havia condemna.

   Seguint amb la nostra actitud inconformista i desobedient davant les injustícies i els abusos de poder informem que la campanya GIE Dissolució continuarà activa fins assolir el seu objectiu!

El proper dijous 28 de novembre a les 20h concentració durant el Ple Municipal.
SOLIDARITAT ANTIREPRESSIVA DE TERRASSA

PREC I PREGUNTA A

L’AJUNTAMENT DAVANT

LA SENTÈNCIA DE LA MÒNICA.

   Desprès de 6 anys i 6 mesos la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona ha absolt la Mònica, membre dels moviments socials de Terrassa, dels delictes d’atemptat a l’autoritat i lesions. Tanmateix, l’ha condemnada a pagar 700€ per una “falta de respecte i consideració”, per una “falta de maltractament d’obra” i per una “falta de lesions” als agents de l’autoritat, i a pagar el 60% de les despeses judicials.

   Alhora l’agent n.153 de la policia municipal de Terrassa, adscrit al GIE, ha estat condemnat a pagar 450€ per la falta de lesions i un 10% de les despeses judicials, però absolt del delicte de tortures contra la integritat moral. L’agent n.  272, que va ser acusat i jutjat pels mateixos fets, ha estat absolt.

   Per aquest motiu, el dijous 14 de novembre, es va anunciar per escrit a l’Audiència Provincial de Barcelona la intenció de la Mònica, de recórrer la Sentència dictada per la Secció Segona d’aquest tribunal mitjançant la interposició d’un Recurs de Cassació al Tribunal Suprem.

  A l’esmentat Recurs se sol·licitarà que la Sala emeti Sentència absolent la Mónica de les faltes per les que ha estat condemnada. Alhora que pretén que, tant l’agent número153 com l’agent número 272 siguin condemnats per un delicte de tortures, fent-se una revisió de la Sentència, ja que entenem que ni de bon tros es pot considerar que s’hagi fet justícia amb aquesta resolució.

   Cal remarcar com a positiu que és la primera vegada que és condemna a un agent del GIE de la Policia Municipal de Terrassa, sent un pas endavant en la lluita per la fi de la impunitat i la violència policial. També serveix per donar la raó a la campanya de denuncia pública realitzada.

PREGUEM.

   PRIMER.– Preguem que s’emeti un comunicat públic, expressant:

   -La posició de l’equip de govern, en vers la Sentencia de l’Audiència Provincial de Barcelona de data 7 de novembre 2013, per la qual es condemna l’agent nº 153 del GIE, a una falta de lesions contra la Sra. (cognom de la Mónica).

   -El cost de la defensa jurídica dels agents nº 153 i nº 272 del GIE, i qui se n’ha fet càrrec d’aquest.

    SEGON. Que l’equip de govern faci públic:

   -El costos del procediment judicial.

   -Qui se n’ha fet càrrec.

 I si ha estat amb fons municipals, que s’obligui a l’agent nº 153 a assumir-los.

 Entenem, que els ciutadans de Terrassa, no han de pagar les despeses judicials d’un agent que lesiona els ciutadans.

   TERCER.- La inhabilitació permanent per l’exercici de la professió amb la conseqüent expulsió  del cos de l’agent nº 153, tan bon punt esdevingui ferma la condemna.

  QUART.– Demanem que es facin públics els expedients disciplinaris oberts als agents del GIE, com un exercici de transparència i una mostra de bona voluntat per part de l’Ajuntament, per tal d’evitar que casos com aquests es tornin a repetir.

   També demanem la desaparició d’aquest grup policial d’intervenció especial, entenent que és innecessari i que utilitza formes de treball basades en la violència, que no respecten en absolut els drets fonamentals bàsics en l’exercici de la Potestat Sancionadora, pròpia del seu càrrec.

   CINQUÈ.– Demanem que els grups polítics del consistori facin públic:

   – El seu posicionament vers els fets.

   – I condemnin la impunitat i brutalitat judicial.

   PREGUNTEM.

1.- Quines son les mesures que heu pres o penseu prendre davant la condemna de l’agent nº 153 tant en relació a l’agent, com de cara a la ciutadania?

2.- Quines son les funcions del Consell de Seguretat ciutadana?

3.- Si el consell té com a finalitat l’assessorament i redacció de propostes i plans d’actuació en matèria de seguretat ciutadana, quines propostes o plans d’actuació concretes s’han pres des del Consell davant d’aquests fets?

4.- Quins mecanismes accessibles a la ciutadania ens proposeu per a resoldre i treballar aquests casos d’impunitat i abús policial oberts a la ciutat de Terrassa?

ABSOLUCIÓ PARCIAL de la MÒNICA CONDEMNA INSUFICIENT del GIE

   Avui dijous 7 de novembre del 2013 la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona ha absolt a Mònica, membre dels moviments socials de Terrassa, dels delictes d’atemptat a l’autoritat i lesions pels quals havia estat jutjada. Però l’ha condemnada a pagar 700€ per una “falta de respecte i consideració”, per una “falta de maltracte d’obra” i per una “falta de lesions lleus” als agents de l’autoritat i a pagar el 60% de les despeses judicials.
Alhora l’agent n.153 de la policia municipal de Terrassa, adscrit al GIE(Grup d’Intervenció Especial), ha estat condemnat a pagar 450€ per la falta de lesions per la qual se’l jutjava i a un 10% de les despeses judicials, però absolt del delicte de tortures i del delicte contra la integritat moral. L’agent n.272, que va ser acusat i jutjat pels mateixos fets, ha estat absolt de la falta de lesions, del delicte de tortures i del delicte contra la integritat moral.
   La valoració que hem de fer de la sentència, en general, és més negativa que positiva. Es tracta d’un text ple de prejudicis, en el que es criminalitza a la Mònica pel fet de ser membre dels moviments socials i es banalitza i menysprea la possibilitat de què fos víctima d’un delicte de tortures.
Pel què fa a la part que afecta a la Mònica, el poc de positiu que té és l’absolució dels delictes que l’acusaven i jutjaven, fet que evita el perill que comportava la possibilitat real d’un ingrés a presó, però sobretot, el més important és que dóna una part de raó tant a la Mònica com a la campanya de suport i denúncia. Però tenint en compte que el que la campanya exigia era una absolució total i que no ha estat així perquè finalment ha estat condemnada per tres faltes lleus, fa que no puguem estar gens satisfetes.
En relació al que afecta als agents de policia, cal remarcar com a positiu que és la primera vegada que és condemna a un agent del GIE de la Policia Municipal de Terrassa i això significa un pas endavant en la lluita per la fi de la impunitat i la violència policial, alhora que dóna la raó a la campanya de denuncia pública realitzada i és un fet rellevant de cara a que l’Ajuntament prengui mesures que fins ara no prenia perquè no hi havia condemna. Però no podem estar contents de cap manera amb la condemna als policies del GIE perquè només s’ha condemnat a un dels dos policies agressors, perquè la condemna per lesionar a Mònica és tan baixa que és un insult al sentit comú i una vergonya per la nostra societat que fer mal a les persones surti tan fàcil i amb penalitzacions tan lleus, ja que l’agent 153 ha estat condemnat a pagar 100€ per colpejar a la Mònica fent-la caure enrere, la mateixa acció que va causar la mort de Jonathan Carrillo dos anys després, i perquè la condemna només ha estat per les lesions.
Per tot això, volem fer públic que estem completament en desacord amb el resultat de la sentència i que per aquest motiu ja ens hem posat en contacte amb els advocats per tal d’iniciar el procediment legal per recórrer a aquesta resolució.
Seguint amb la nostra actitud inconformista i desobedient davant les injustícies i els abusos de poder informem que la campanya GIE Dissolució continuarà activa fins assolir el seu objectiu.

   Per finalitzar volem agrair a totes les persones i col·lectius el suport i solidaritat rebut durant tota la campanya fins a dia d’avui. I informem que continuem en peu de guerra amb la convocatòria de demà a la qual us convidem a totes a assistir:

MANIFESTACIÓ CONTRA ELS ABUSOS DE PODER,

demà divendres 8 de novembre, sortida de l’estació de Renfe de Terrassa a les 19:30h de la tarda.

comunicat_monica_7N_curt__2_

moni8nov

Manifestació a Terrassa contra els abusos de poder i la impunitat policial

moni8nov