STOP Bales de Goma

Ferides causades per projectils de goma: resum de diversos estudis mèdics transferits en articles científics

Introducció general

Els projectils de goma entren en la categoria de les armes “menys letals “ de tipus cinètic. Aquestes armes a l’ impacte amb el cos humà, que s’ esdevé a través de la transferència d’energia cinètica, provoquen un trauma superficial o no penetrant, inhabilitant temporalment el subjecte colpejat sense causar, en teoria, danys permanents. Les armes d’ energia cinètica, com els projectils de plàstic o goma, o beanbgs, són utilitzades des de fa anys per les forces de la policia d’ alguns països, i també per moltes forces armades (policia d’ EEUU, policia anglesa a Irlanda del Nord, policia argentina i exèrcit israelià al territori palestí en són exemples).

Classificació dels projectils de goma

Les boles de goma, de diversos tipus i formes han presentat, en el seu ús, diversos inconvenients lligats a la manca de precisió del tret i sobretot a la possibilitat que colpejant una superfície dura rebotin i accidentalment colpegin a civils situats fora de tot aldarull; pel que fa a la reducció de l’ energia amb el rebot, han estat demostrat molts perills, sobretot si el projectil va a parar al crani o als ulls.

Els riscos lligats a la manca de precisió i amb la possibilitat del rebot s’ han demostrat molt elevats, sobretot amb les boles esfèriques o cilíndriques de cautxú recobertes de goma, que presenten una significativa perillositat sobretot si són disparades a curta distància. Des de l’òptica d’ obviar els inconvenients referits s’ ha assistit a una evolució en la fabricació de les bales de goma, per exemple amb la introducció d’ unes amb aletes estabilitzants o en arc deformable a l’ impacte, amb l’ús de materials flexibles com els compostos amb silicona o altres elements gelatinosos (que eviten el rebot quan colpegen superfícies dures i tenen una capacitat reduïda de penetració sobre el cos humà)

Existeixen diversos tipus de bales de goma:

– Boles de goma (cautxú, poliuretà)

– Projectils recoberts de goma

– “beanbag” (literalment “sac de mongetes”) bullets, són contenidors de varis tipus de teixit (llana, tela de canapa o nylon), de forma quadrada o circular, contenint fins a 150 petits cossos de plàstic o de goma o silicona, que presenten efectes i limitacions semblants a les boles de goma.

– Altres tipus de munició “no contundent” són els projectils de plàstic que contenen esferes de goma a dintre; nascudes com a alternativa a les boles de goma, són susceptibles d’ una major precisió en el tret, però amb efectes no letals només quan són disparades a una distància de mínim 20 metres.

– Una altra variant d’ aquest tipus de munició són les granades (de 40 mm) de tipus esponjós, constituïdes d’ un projectil de plàstica d’ alta intensitat, la punta del qual està revestida de material esponjós o gomaespuma, per tal d’ atenuar el cop.

– Existeixen també les granades amb la punta de plàstic.
Ferides causades per projectils de goma

Molts estudis han estat efectuats els últims anys per analitzar els danys que poden provocar aquests projectils. Aquests varien en funció de la velocitat inicial empresa pel projectil i de la distància de l’objectiu, però també de l’ àrea colpejada. Si, a distància curta, colpegen la cara o el crani, aquests projectils poden provocar fractures de la mandíbula o del crani, amb el conseqüent perjudici del cervell o ceguesa permanent, mentre que en la caixa toràcica poden portar des de fractures a les costelles a danys al cor, fins a la parada cardíaca. Si mirem l’abdomen, poden causar danys als òrgans interns (ronyons, melsa, intestins).

Els estudis (referència bibliogràfica: S. Bonomo. Le armi cosiddette “non letali”. Tecnologie, effetti biologici, implicazioni giuridiche, fattori limitanti, Centro Militare Di Studi Strategici 2009, 63-77) han demostrat amb escreix que els projectils de goma –a més de les ferides reversibles, entre les quals penetracions a la pell, contusions i altres traumes similars, contemplades en el mateix caràcter de les armes menys letals– han provocat morts i moltíssims casos d’ un ús incorrecte (com per exemple la distància reduïda de l’objectiu) La no letalitat de l’ arma, encara que aquesta tingui un alt grau de precisió i selectivitat, es redueix dràsticament quan se’n fa un mal ús. Si es disparen a l’ altura d’ home i en distàncies curtes, de manera absolutament abusiva, (en la cara, al crani, a l’ abdomen o al tòrax) la força d’ impacte d’ aquests projectils pot, efectivament, revelar-se devastadora: poden provocar, com s’ha accentuat, graus hemorràgies a causa de les lesions als òrgans interns, sinó la mort dels subjectes colpejats.

Ferides en vàries parts del cos

L’article “Injury pattern of the FLASH-BALL®, a less-lethal weapon used for law enforcement: report of two cases and review of the literature” (riferimento bibliografico: P. Wahl, N. Schreyer, B. Yersin. The Journal of Emergency Medicine 2006, 31, 325-330) analitza el cas de dos pacients hospitalitzats després d’ haver rebut el tret d’ una pilota de goma (flashball). Els projectils eren del tipus “buck-shot”, que contenen 9 boles cada un. El primer dels dos es va recuperar al cap de poques hores, però el segon va patir greus contusions cardíaques i pulmonars. La policia del lloc, Losanna (Suïssa) va abolir l’ ús d’ aquesta arma fins que no en fos aclarida la seva perillositat.

L’article “Injuries caused by rubber bullets-Report on 90 Patients” (referència bibliogràfica: T. Millar. British journal of surgery 1975, 62, 6, 480-486) documenta un estudio referent a les ferides causades per l’ ús de projectils de goma efectuat en 90 pacients. En alguns casos van ser trobades lesions particularment greus i fins i tot fatals, degut a ferides penetrants que van causar danys als òrgans interns.

L’article “Blunt and penetrating injuries caused by rubber bullets during the Israeli-Arab conflict in October, 2000: a retrospective study” (referència bibliogràfica: A. Mahajna, N. Aboud, I. Harbaji, A. Agbaria, Z. Lankovsky, M. Michaelson, D. Fisher, M. M. Krausz. LANCET 2002, 359, 9320, 1795-1800) documenta un estudi dedicat a analitzar nombrosos casos de ferides causades per projectils de goma utilitzats per la policia israeliana durant el conflicte aràbic- israelià de l’ octubre de 2000. 151 homes i una dona, d’ edats compreses entre els 11 i els 59 anys, van ser inclosos en aquest estudi. Entre les ferides sofertes s’ ha demostrat el 201 van ser a causades per projectils de goma. Les ferides estaven distribuïdes de manera casual per tota la superfície del cos, i eren localitzades. De l’ estudi es va extreure que el 93% dels ferits mostrava ferides superficials, però que el 39% de les ferides comeses eren penetrants. La gravetat de les ferides estudiades depenia de tres factors: característiques balístiques dels projectils, distància del “foc”, i part anatòmica colpejada. A més, l’ article descriu dos casos de morts, un degut a una ferida penetrant a l’ ull, que va causar danys al cervell, i un altre que va portar un seguit de complicacions post- operatòries per ferides al genoll. Els autors conclouen que els projectils de goma no haurien de ser considerats com un instrument segur pel control de les situacions de conflictes de massa.

L’ article “Injury patterns related to use of less-lethal weapons during a period of civil unrest” (referència bibliogràfica: J. Suyama, P. D.
Panagos, M. D. Sztajnkrycer, D. J. FitzGerald, D. Barnes. The Journal
of Emergency Medicine 2003, 25, 219-227) documenta un estudi efectuat en 27 pacients hospitalitzats després dels aldarulls entre policia i manifestants a Cincinnati (USA) del 10 d’ abril de 2001 al 18 d’ abril de 2001. Tots els pacients van ser ferits per projectils de goma. En el 28 % dels casos les contusions eren rellevants a nivell general, en el 12% dels casos es patien contusions pulmonars, laceracions del fetge, trencament del tendó d’Aquiles, dos dels casos han derivat en pneumonia i un en síndrome post-contusiu.
Aquest estudi demostra que també les noves generacions de projectils de goma poden causar lesions significatives.

Ferides als ulls

L’ article “Ocular rubber bullet injuries” (referència bibliogràfica: T. Lavy,
S. Abu Asleh. Eye 2003, 17, 821-824), documenta una recerca que es va fer en 42 pacients ferits als ulls a causa de projectils de goma, durant la segona intifada Palestina, de l’ octubre de 2000 fins al desembre del mateix any. Dels pacients, el 54% tenia laceracions cutànies, el 40% hypanema, el 38% el globus ocular fracturat, el 33% una fractura orbital (ossos que envolten l’ ull, i que en la seva part superior comuniquen amb el cervell) 26% danys a la retina, i en el 21% dels casos el projectil va quedar dins de l’ ull. Els autors afirmen que quan l’ ull rep un tret d’ un projectil de goma és extremadament probable que el pacient el perdi.

L’ article “Ocular injuries caused by plastic bullet shotguns in Switzerland” (referència bilbliogràfica:F.K.P.Sutter.Injury,Int.J.CareInjured 2004 35, 963-967) documenta el cas de cinc pacients hospitalitzats després d’ haver rebut el tret d’ un projectil de goma a l’ull, a Zurich (Suïssa) entre el desembre de 2000 i el maig de 2001. Els cinc ulls mostraven contusions oculars, tres dels cinc amb un dany greu al segment anterior de l’ ull, 2 d’aquests també danys a la part posterior. 2 d’ ells van recuperar la vista completament, 2 més van recuperar un 6/12 de la vista, i un va perdre l’ ull completament. Les probabilitats de ferir una persona al coll o al cap són calculades en aquest article, on es diu que la probabilitat a una distància de 20 metres és del 35%, el 2% del qual hauria de colpejar els ulls; a 10 metres de distància la probabilitat és del 50%, el 4% dels quals pot colpejar els ulls, i a 5 metres de distància la probabilitat és del 80%, amb una probabilitat del 9% de colpejar els ulls.

L’article “Severe facial rubber bullet injuries: Less lethal but extremely harmful weapons” (referència bibliogràfica: R. H. Khonsari, G. Fleuridas, L. Arzul, F. Lefèvre, C. Vincent, C. Bertolus. Injury, Int. J. Care Injured 2010, 41, 73-76) exposa els casos de traumes facials irreversibles de cinc pacients seguits en dos hospitals francesos el 2000, deguts a l’ús de les armes “menys letals” amb projectils de goma. Dos pacients van ser ferits a l’ull, amb dany permanent al globus ocular. Dos van ser colpejats a la galta i un a la nuca. A més en alguns casos foren trobats problemes d’ infeccions degudes al fet que les ferides no van ser curades adequadament. L’ estudi evidencia l’ impacte econòmic/ social de tals ferides facials irreversibles, com per exemple en el cas d’ una conductora d’ autobús de 48 anys, que va perdre l’ ull dret durant l’ horari de feina. En aquest cas el sistema social francès va haver de reconèixer el 25% d’ invalidesa i la seva companya d’ assegurança sanitària haurà de tenir cura d’ ella fins a l’ edat de la pensió.

Casos de ferides letals

L’article “Case-study of fatal gunshot wounds from non-lethal projectiles” (referència bibliogràfica: C. Chowaniec, M. Kobek, C. Jablonski, S. Kabiesz-Neniczka, W. Karczewska Forensic Science International, 2008, 178, 213-217) documenta un cas de la mort d’un home de 60 anys després d’ haver estat ferit per projectils de goma disparats per un oficial de policia amb un model d’ escopeta Mossberg, en un ambient tancat i a una distància de pocs metres. L’examen post- mortem afirma que el decés va ser causat per les ferides al pit, que li van provocar una lesió al cor i als pulmons amb una successiva hemorràgia interna massiva.

L’article “Serious cerebrocranial injury caused by rubber bullets. Two pediatric cases requiring neurosurgery” (referència bibliogràfica: F. E. Roux, M. Mejdoubi Neurochirurgie, 2001, 47, 6, 576-579) descriu dos casos de lesions craneo- cerebrals degudes a projectils de goma, sofertes per dos nens. En el primer cas, un nen d’ onze anys va morir a causa d’ un seguit de ferides craneo- cerebrals a l’ hemisferi frontoparietal, fetes per projectils de goma i que li van causar una hemorràgia interna massiva. El segon cas és d’ un noi de catorze anys que va ser també ferit per un projectil de goma, amb un conseqüent dany cerebral al lòbul front- temporal esquerre. Els projectils eren constituïts per una part cilíndrica metàl·lica (1,7 com de llargada i 1,7 cm de diàmetre) recoberts d’ un estrat de goma de 2 mm. Els autors sostenen que el terme “projectils de goma”podria donar la impressió que aquest tipus de projectils causin ferides innòcues. En realitat, en base a les observacions descrites en l’ article i d’ altres estudis de literatura científica, aquests projectils de goma poden causar ferides severes o fatals.

En l’ article “Injury patterns in a plastic (AR-1) baton fatality” (referència bibliogràfica: D.J Chute, J. E. Smialek. American Journal of Forensic Medicine and Pathology 1998, 19, 3, 226-229) els autors descriuen el cas d’ una ferida fatal causada a una dona anciana, colpejada al pit per un projectil de goma. Aquest estudi inclou les circumstàncies de l’ incident, els resultats de l’autòpsia i un estudi de la literatura científica relacionada.

L’article “Rubber Bullet Injury Case Report With Autopsy Observation and Literature Review” (referència bibliogràfica: M. Kobayashi, P. F. Mellen. Am J Forensic Med Pathol 2009, 30, 262-267) exposa les observacions seguides a una autòpsia efectuada a un pacient suïcidat amb un tret de pistola seguit al fet d’ haver estat ferit per un projectil de goma (40mm de diàmetre amb un cap esfèric de material espumós “sponge foam round nose”), que però no va tenir l’efecte d’ inutilitzar l’ objectiu. La recerca presenta amb fotografies els danys causats als òrgans interns a causa del projectil de goma, en particular al pit i als pulmons. Aquest estudi afronta la paradoxa en el perfeccionar les armes “menys letals”: l’ efecte d’ aquestes armes ha de ser tal que ha de deixar el subjecte ferit immòbil, però no ha de causar lesions profundes o la mort. Un altre estudi: D. R. Shaw. “Special Review into the Shooting of Inmate Daniel Provencio on January 16, 2005 at Wasco State Prison”. California: Office of Inspector General; 2005) El mateix tipus de projectil va causar la mort d’ un home per un trauma intracranial després de diversos dies de coma.

Conclusions

En conclusió, els estudis mèdics demostren que els projectils de goma poden causar lesions greus i en alguns casos fins i tot letals. Els factors de risc són connectats a la distància del subjecte ferit, a l’ edat del subjecte ferit i al punt del cos ferit. A més les característiques mateixes dels projectils de goma (pes, dimensions, forma i velocitat d’ impacte) constitueixen un factor que influencia la gravetat de les ferides així com les característiques del subjecte colpejat- per exemple, l’ espessor del pit o de la paret abdominal, l’ elasticitat de la caixa toràcica i el tipus de roba que porta.

Això implica que, si la munició cinètica no va dirigida cap a un objectiu i una àrea del cos humà precisa, augmenta la probabilitat de ferides greus o decessos. Una reduïda distància de foc comporta riscos de traumes grans, com contusions molt greus, fins a la possibilitat, decididament poc “no letal” de parada cardíaca o esfondrament del cervell.

En avaluar els efectes que les armes “menys letals” de tipus cinètic poden tenir en la salut humana, és necessari, per tant, no només referir-se a l’ arma ni a la munició utilitzada, sinó també a l’ ús que se’n fa, a la possibilitat d’ un ús abusiu, tal que elimina completament el caràcter de no letalitat. La correcció en l’ ús és efectivament una condició indispensable per garantir la no letalitat d’ aquestes armes.

més info:http://stopbalesdegoma.org/armes-menys-letals-que-diuen-els-estudis-medics-al-respecte

Bales

Característiques
Pes: 85 grams
Velocitat: 200 m/s (720 km/h)
Preu: 0,90 Euro
Material: cautxú massís
Classificació: armes “no letals”

La mida real d’una bala de goma disparada per part dels mossos es de 54mm de diàmetre.

[elperiòdico.cat]

Al ser disparades, les bales es deformen aplatant-se, cosa que fa que a l’impactar tinguin una part
una mica més punxeguda. Això pot provocar més mal.

Escopeta

Característiques
Model: Fabarm, SDASS Pro Forces
Fabricació: FABARM S.p.A. – Brescia, Itàlia | web
Calibre: 12 mm
Pes: 3,05 kg

Ús

Son usades regularment en: Espanya, França

Restringides o prohibides a: Itàlia, Regne Unit, Noruega, Alemanya, Suïssa

Danys sobre el cos

Els fusells utilitzats pels Mossos per disparar bales de goma estan classificats com a armes no letals omenys letals. D’altra banda, són nombrosos els estudis que documenten el seu perill potencial.
La literatura científica documenta com l’impacte de bales de goma causa hematomes cerebrals,perforacions pulmonars i intestinalslesions a les extremitats.

tota la informació i més a:http://stopbalesdegoma.org